Num 118. Quatre coses abans…
Educar és una gran responsabilitat.
De tant òbvia i sentida que és la frase perd la força que el seu significat obliga a tenir.
Ens hauríem de fer un examen de consciencia sovint i prendre l’atenció que es mereixen aquestes 5 paraules.
Qui educa te a les mans el futur. Als homes i les dones que manaran el mon.
Tot el que ens rodeja quan creixem, ens educa. Però, fonamentalment, ho fan els pares i els mestres. Entre els dos es reparteix els temps dels nostres fills. Es així.
Els pares portem el pes més gran, com ha de ser. Malament sinó. I els pares ens equivoquem. No sempre. Però ens equivoquem.
Jo justifico el nostre “mal fer” de pares, perquè és involuntari, perquè som inexperts, perquè ningú no ens ha ensenyat i sovint tenim referents defectuosos, ho justifico i ho perdono perquè solem compensar amb un amor infinit.
Als mestres no. Als mestres hi ha coses que no els hi perdono.
Un mestre no es pot resignar a ensenyar i prou. Un mestre té un projecte humà a les mans que ha de “manipular” amb destresa , no només en un sinó en tots els seus sentits.
Si un pare interfereix i no deixa que el mestre actuï, s’ha de castigar al pare perquè està fent un mal al seu fill i em de procurar pels menors. Els mestres l´han d´exigir i se’ls hi ha de donar la potestat que necessiten i estan obligats a fer-la servir de la millor manera.
Ho han de fer be perquè es la seva vocació, perquè com que reincideixen poden aprendre dels seus errors, perquè han rebut una formació on no només els han ensenyat a impartir cultura. Un home o dona adult no en te prou amb la cultura. S’ha d’educar.
Ni a controlar els esfínters sabríem si no ens ho haguessin ensenyat.
Dels meus temps d´EGB als d’institut ens em varem anar d’un extrem a l’altre.
L’entremig no s’ha trobat encara.
No crec en el “col.legisme”. Ni entre pares i fills, ni entre professors i alumnes. Crec en el respecte i la ma dreta.
El respecte es guanya, no s’imposa. La ma dreta és innata. Un professor sense intel·ligència emocional, em sap greu, però no pot ser professor.
I un cop tens el poder, que l’has de tenir, has de fer-lo servir amb justícia.
Des del respecte s’obté fàcilment la disciplina.
La disciplina es necessita per educar.
Ara bé, la disciplina sense afecte provoca conseqüències pejoratives. L’abús d’autoritat, el menyspreu gratuït, tal com aquell que ens van donar a algunes de nosaltres, deixa seqüeles, en el millor dels casos, el resultat que es buscava ha estat nul.
O així és com jo ho veig.
Ara si….
Som-hi.
Segueix reflexions | Comentaris (2)