Anna Pujabet

Crec que haig d’escriure aquest article perquè moltes de les que em llegiu sou mares de bessons i, per tant, teniu un risc important de patir-hi alguna anomalia.

Per la meva experiència haig de dir que, per desgràcia,  el metges no associen fàcilment els símptomes d’una tiroïditis amb el mal funcionament de la tiroides ja que alguns d’aquest símptomes es confonen amb malalties  psíquiques o neuronals. Això es un gran inconvenient perquè et poden acabar tractant pel que no tens.

En el meu cas, l’única persona que va encertar el diagnòstic vaig ser jo mateixa.

Observeu-vos.

En art 37 parlo de com vaig començar el tractament pel que semblava un hipotiroïdisme transitori. Aquest estiu va fer un any que vaig deixar de prendre l´Eutirox perquè els meus nivells hormonals eren normals i estables.

El març d’enguany vaig tornar a engreixar-me.

En principi creia que era la meva bona adaptació a uns horaris més calmats amb els bebès amb més d´un anyet, però el que va inquietar no van ser els quilos de més, que ja miraria de controlar, sinó les pèrdues de memòria; Quan els oblits es van ajuntar amb momentànies dificultats per vocalitzar em vaig espantar. Penses de tot: tumors cerebrals, alzheimer…però de nou són les tiroides.

La meva malaltia es diu “tiroïditis d´hashimoto” i l’haure de tractar de per vida.

No passa res; hi ha coses molt més greus.

El problema hagués estat no adornar-me’n i que les conseqüències i els danys esdevinguessin irreversibles.

No descuideu la vostra salut.

L’home era estranger. Equatorià, em sembla.

Duia una bata blanca sense cordar i les ulleres li feien un cec al nas. Era xato de mida, amb la pell olivada. Superava, segur, la cinquantena.

Avui ja no em sembla gran la gent d’aquesta edat.

Mentre escrivia la recepta assegut d’esquena nostre, jo sentia la remor de gent esperant a l’altra banda. Plors, estossecs, altres nens malalts.

I la meva coseta petita ple de granets des dels dits del peu al naixement del front.

Tremolava. Somicava i se m’arraulia perquè el veia venir amb la capa blanca i el con de mirar les orelles. Jo li demanava,  fluixet, que es posés tranquil, que no li passaria res.

Se m’havien anat les angunies de l’estona abans. El senyor de veu de tele-novela ens havia de salvar.

-          tenemos que darle antihistamínico para rebajarle la inflamación alérgica del antibiótico.

Cada vegada que vaig a urgències penso dues coses:

L’una, quina sort que tinc de viure a la part del món civilitzat que em permet disposar d’un metge les 24h del dia.

L’altre, que no hi tornaré.

Però, amb quatre, sempre hi ha la urgència que em fa incomplir la promesa.

-          El único inconveniente de este medicamento es que provoca somnolencia, le hará dormir más.

Inconveniente?

Vaig anar-me’n de la consulta amb el bebè embolicadet.

Vaig acomiadar-me somrient a les mirades preguntones dels que feien cua pel doctor.

Vaig pujar al cotxe amb la  il·lusió de pensar que,  potser,  aquell medicament em regalaria la possibilitat de dormir la nit sencera.

Com fa molt que no faig.  D’una tirada.