juny 18th, 2012
Em cau la casa al damunt Comentaris (2)

Ni que volguéssim (i jo voldria moltes vegades) mai res es manté de la mateixa manera.
Tot canvia i és una feinada titànica i completament inútil lluitar contra això.
Les persones, les coses, els llocs. Així és la vida.
Com diu la frase de Darwin que L´Imma, el Jordi i la Clara van compartir al Facebook: “No és la espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent sinó aquella que respon millor al canvi”.
Ens forcen i ves que hi podem fer! Encaixar-ho tan bé com sapiguem.
La capça que conté aquest blog està a rebentar. Compto les lletres que escric perquè l’espai que queda és petitíssim.
Haig de marxar, haig de mudar-me, haig de fer trasllat.
Ho positivaré: vull marxar, vull mudar-me, vull fer el trasllat perquè del contrari hauré de deixar d’escriure i això si que no ho vull.
M’ho prenc com un moviment més en la meva agitada vida vers la millora de l’espècie. M’adapto sr. Darwin.
Amb la fortuna que (ja em va avisar la Raquel; trobaràs la mà quan la necessitis) els amic de http://www.eiqom.com/ m’han aconseguit un apartament nou, fantàstic, ple de llum. Prometedor. Si.
M’agradaria moltíssim convidar-vos-hi. (Quan us vagi bé.)
Veniu, quan us sobri un ratet.
Sento que encara ens queda molt per compartir.
.
Us deixo l’adreça
Petonets a tots.
.











