febrer 17th, 2012
El que serà, serà. Això diu la cançó de Doris Day quan el nen pregunta a la mare com serà ell de gran.
La majoria de nosaltres fem muntanyes de quotidianitats però hi ha pares i mares pels que la feina és seva alhora de trobar escletxes on agafar-se i pujar aquestes muntanyes.
Dues coses tinc clares:
El futur és incert per tothom.
Els somriures dels nens van ben nuats amb els nostres.
Un petó fort, fortíssim, als pares amb els cims més difícils d’aconseguir.
gener 30th, 2012
Si una cosa admiro de les dones Sud-americanes amb les que darrerament estic força vinculada, és que tenen molt clar, claríssim, que un cop es converteixen en mares no deixen de ser dones.
Per elles, la sexualitat femenina, és un pilar fonamental de la existència i no el descuiden malgrat les situacions adverses d´una recent maternitat.
La majoria són mares entregades però també són excel·lents amants que han entès que el sexe no és mai un acte de servitud sinó una font de plaer a la que no volen, ni poden renunciar. A conseqüència d’això, tot el que se’n deriva, que, bàsicament és, fer un esforç per tenir un aspecte atractiu i atraient. Llegir més…
gener 25th, 2012
Hi ha dues recomanacions que, en el seu dia, em va fer l´Eric:
Mirar les persones als ulls i abraçar.
Als ulls, a tothom. Pel carrer, al treball, a casa.
Les abraçades, tant a coneguts com a desconeguts. Sempre que hi hagi necessitat d´una comunicació no verbal.
Comenceu per la que us sigui més fàcil, veureu com amb el mínim gest s’esdevenen uns efectes inesperats, reconfortants i positius.
Molt bon dia a tothom.
.
(vídeo)
“Do we need to disguise ourselves to get closer”
(Hem de disfraçar-nos per ser més propers?)
.
.
gener 24th, 2012
Buenos días cabezas pensantes.
Hay algo que os puede hacer libres sean cuales sean las circunstancias que os rodeen: vuestra creatividad.
Existe un talento en cada uno de nosotros, urge aprovecharlo.
Sed libres.
gener 19th, 2012
Normalment estic rodejada de nens; Els meus i els altres.
També de pares i mares com jo amb els que provem de trobar, plegats, la manera de connectar amb els fills. Crec que el principi basic és aquest, connectar-hi.
Sovint el que em resulta més difícil és fer entendre a l’adult la simplicitat mental del nen.
A mesura que ens fem grans ho emboliquem tot de tal manera (suposo que per prevenir-nos) que ens fem incomprensibles.
.
