Hi ha dues recomanacions que, en el seu dia, em va fer l´Eric:

Mirar les persones als ulls i abraçar.

Als ulls, a tothom. Pel carrer, al treball, a casa.

Les abraçades, tant a coneguts com a desconeguts. Sempre que hi hagi necessitat d´una comunicació no verbal.

Comenceu per la que us sigui més fàcil, veureu com amb el mínim gest s’esdevenen uns efectes inesperats, reconfortants i positius.

Molt bon dia a tothom.

.

(vídeo)

“Do we need to disguise ourselves to get closer”

(Hem de disfraçar-nos per ser més propers?)

.

.

Buenos días cabezas pensantes.

La penúltima nit de l’any vaig assistir a un aquelarre. Elles, les altres bruixes, no ho saben i jo no ho he deduït fins avui però ara n’estic seguríssima, ja no em queda cap dubte.

La vaig passar a les golfes d´una casa, a Igualada,  rodejada de quatre dones extraordinàriament complexes i absolutament distintes entre sí, a la qual més interessant: Éssers femenins desprotegits com jo, vulnerables i forts, i, sobretot, deliciosament humans. (més…)

Un home que diu que exerceix la psicomàgia (Alejandro Jodorowsky) assegura que per canviar les nostres insatisfaccions solament cal fer una cosa. Una sola cosa i no és massa important quina cosa sigui aquesta mentre compleixi un únic requisit:

“Que no ho hàgim fet mai abans”.

Igual val canviar el saler de lloc com sortir despullat al carrer.

Com major sigui l’atreviment del que se t’ocorri, majors seran els canvis que es desencadenaran sols a continuació.

Si ho penses bé, té la seva lògica.

De vegades simplement es tracta de trencar cercles viciosos que s’han convertit en la “nostra manera de viure”.

Res és així perquè així és.

.

Imagineu un niu amb un pollet que ja no és un pollet sinó un poll com una casa de pagès:

Ha mudat les plomes, te el bec dur i potent i les mides i proporcions perfectes d´un exemplar adult.

Ara donem el cas de què, pel que sigui, als pares del poll se’ls gira el cap i de sobte decideixen impedir de totes, totes,  que l’individuo aixequi el vol.

¿que passaria? (més…)