Anna Pujabet

Com la majoria de mares quan arriben les vacances escolars, estic desbordada.

Em sap greu perquè sé que hi ha alguns ullets inquiets a l’altra banda de l’ordinador esperant saber de mi però és que no dono l’abast.

Em consola saber que  qui tingui nans bavosos per casa m’entendrà i confio en que , per tant, tindrà la  paciència per atendre les meves irregularitats fins el setembre. A la resta de futures mares o pares ja ho anireu veient un dia o altra, també, quan els vostres fills o filles us prenguin sense pietat el tan apreciat “temps lliure” .

Sembla mentida com  canvia el significat de les paraules la maternitat; vacances? Per qui?

Res, que, com diu la saviesa popular; “ que Deu no ens doni tot el que som capaços de resistir” i com diu la meva mare ;  “tranquil·la que d’aquí el setembre son dos dies”.

Pel  que respecta a mi, només això, que em perdoneu, i que, em vingueu a visitar de tant en tant.

Avui en dia, el blog, és a la llista de les meves coses bones i deixar lletres per aquí em proporciona petites dosis de felicitat.

Com que tots escrivim per que ens llegeixin, em feu falta. Sinó, quina gracia tindria?

Gracies, doncs.

I que passeu un bon estiu.

Al conduir el cotxe, si em preguntes, pot ser que no recordi exactament el trajecte que acabo de fer. Vaig sentir en un programa de radio que, de vegades, quan fem feines molt mecàniques,  entrem en una espècie de estat hipnòtic. També et passa alguna cosa semblant quan reps emocions fortes, de les que et costa digerir,.

Els bebès ja han fet l’any i quan miro de recordar els mesos enrere, d’ençà que ho vaig saber fins ara,  em sembla haver-los viscut com en un somni;  borrós, estrany, llunyà i aliè. Mes que res, aliè.

Molts cops m’he llevat al dematí pensant que no era veritat.

Que soc mare de dues bessonades. Que tinc quatre fills.

Tot i que les coses han canviat, i molt, d’ençà que van arribar. ( Ells mateixos, han passat de ser dos carquinyolis sobrats de pell a un parell de melonets rosats i rebotits.)

Malgrat que, com el joc de les cadires, hem après a fer-nos lloc amb el poc espai que ens quedava sense haver de fer fora a ningú.

Fins i tot amb aquest cistell d’experiències noves que  hem omplert, encara ara, avui mateix, si algú s’empenyés a fer-me creure que res  ha passat en realitat, us ho dic seriosament, al cap d’unes hores, per poc que s’esforcés,  aconseguiria convèncer-me.

Si d’alguna cosa puc estar segura, desprès d’haver criat a dues parelles de bessons de sexes diferents, es que, sens dubte, els homes i les dones, som, en essència, ben distints. Tant, com ho son els cargols de les bavoses, per citar el primer  que m’ha vingut.

Només cal mirar-nos. Els uns arrosseguen la closca buida tot el dia i  les altres no. Es evident. Qui no ho vegi es cec. Apariencia física, vull dir. Perquè ni ens falta, ni ens sobra sinó, que es que som de dues menes.  Buscar la igualtat és un error. A cadascú les seves habilitats. La solució és la tolerància. A la que suposem que faran com faríem es fracàs segur. En la majoria de casos ells prendran l’altra opció.

Per exemple, un exemple;

Soc netejant la cuina. Els grans al sofà miren el televisor i vigilen els petits. El Jaume te el comandament. Evidentment. El prem fort amb una mà mentre mira bocabadat el que surt per la pantalla. La Judit s’asseu la Martina a la faldilla. Li fa carantoines i li parla fluixet, per no molestar, i de tant en tant, fa una ullada per seguir el dibuixos animats. El Ton, com que no estan per ell, comença a plorar. La Judit mira de distreure’l com pot, amb la Martina a sobre, un ull a la tele, i la ma alçada sacsejant les claus que el nen proba d’agafar. I el Jaume, que fa?. Que fa? Es remou molest i augmenta el volum del televisor.

Tinc un grapat de mostres de conductes innates que per més que miro de corregir sorgeixen de nou. M’ha servit, almenys, per entendre que no ho fan expressament, que mira que m’ha costat de creure, sinó que son, som,  com som.

Un incís vull afegir,

En les meves conclusions n’hi ha una altra a favor d’ambdós sexes.

Ens complementem i encaixem amb la precisió d’un trencaclosques.

La naturalesa femenina no té raó de ser sense la masculina. Deixant de banda els caràcters o les simpaties, ( el cargol i la bavosa poden ser intims o no)  de totes les combinacions de bessons, hi poso la ma al foc,  aquesta es la que dona millors resultats de convivència.