Num 129. Més sobre la llibertat d´expressió

 

Sóc una entusiasta defensora de l’aprenentatge de la llengua dels signes que parlen les persones sordes.

Quan era molt jove hi vaig dedicar tres anys de la meva vida a conèixer-la.

La curiositat em va obrir les portes d’un món invisible que des del començament conviu amb el nostre. El que vaig aprendre d’ells donaria per escriure deu capítols més. Resumiré, només, el que ve al cas.

Les persones que formen la comunitat sorda és distingeixen, essencialment, per que parlen i tenen una llengua pròpia. La seva és una llengua complexa, gens facil, plena de detalls, rica amb matisos, i,  jo que sóc tan amant de l’expressió sensorial, diria que molt més evolucionada i efectiva que la verbal.

Només preneu la dada de que un nen sord parla abans que un que no ho és.

Per pena dels oients, el defecte més evident de la comunitat sorda es que son una minoria i això ens pren l’oportunitat de fer extensiva la seva difusió.

El llenguatge del signes és el resultat natural de fer-se entendre. Igual que el llenguatge vocal.

Qui, amb dos dits de seny,  podria negar-se a deixar-los expressar?

Un sord ho entén això. Entén, que no pot tapar-li la boca a un oient perquè només conegui el llenguatge gestual.

La gent del meu país ho hauríem de poder comprendre també. Històricament,  hem patit i lluitat pel mateix. Que ho fa que ens costa tant de posar-nos en el lloc dels altres?

S’han comès moltes injustícies amb ells, de bona o de mala fe,  amb la fixació per fer  les “coses ben fetes”, amb la prepotència de la majoria, amb donar per fet la superioritat d’aquesta majoria.

No puc obligar a un sord a aprendre la meva llengua si abans no he deixat que s’expressi en la seva.

No podré aprendre el llenguatge dels signes si abans no he desenvolupat el llenguatge oral, innat en mi.

I aquí ve ara el que tot plegat te a veure amb els nens;

No sabran els meus fills que explica el conte si abans no els omplo la historia d’onomatopeies: Dels sons i els gestos que ells ja coneixen. Dels “miaus” i els “guaus”. De les paraules “mal dites”. Les seves primeres paraules.

Obrim la ment.

Fem-nos lliures.

Seguiment educacio infantil | Comment (1)