novembre 27th, 2009
Num 119. La Marco
“Abril, Alonso, Bonilla, Busqu…….Valdivieso, Viarnés i Vivó”
Tinc dotze anys i son quarts de vuit del matí.
Març, hivern.
No em vull llevar.
Em tombo mandrejant i al girar el cap em ve l´olor del coixí. Té la meva escalfor i despren aroma a sabó i net. Se m´escapa un suspir entre els llavis ganduls, omplo els pulmons i m´abandono de nou en un son profund.
( ” Si veniu cap el racó entre la finestra i la paret, de la meva habitació estant es veu el carrer. Practicament es fosc.
La gent transita tapada i caminen rapid com si fossin bandolers. Pel punt de les bufandes se’ls hi escapa l’alè fantasmagòric.
Si obríssim i sortíssim no sentiríem passar cap cotxe. Només el taloneig d´algú que fa ressons.”)
Obro els ulls. Els torno a tancar.
La mare trasteja. Quanta estona fa que m’ha obert el llum?. D’aquí a poc rondinarà.
- Annaaaa!!!!!!
No em vull llevar.
Aixeco les parpelles i el diploma de natació em saluda, hola, com cada dia. M’arrenca de males formes de les meves nones.
Badallo.
M’enfonso sota les mantes mentre per l´escletxa de la porta es van colant perfums de cafè que em diuen que el dia ja ha començat i que, per força, m’hauré d’aixecar.
Som dimecres i a primera hora toca mates. Es l’únic horari que em sé.
Em trobo malament i no faig comèdia.
Només de pensar que veuré aquella bruixa, que ja la veig.
La veig a la banda dreta i a la esquerra i penjada del diploma.
Se’m regira l’estómac.
Em poso l’inrevés de la ma al front, amb esperances.
Si almenys tingues febre…. Si em pogués quedar al llit….
(continua…)