Num 168. Comparacions personals
(paciència que és l’últim del tema que faig)
Les comparacions entre bessons arriben al seu màxim exponent quan, qui fa les comparacions, són ells mateixos.
Comencen plorant perquè volen la pilota de l’altre que, a més, és idèntica a la seva, i acaben mesurant la “pegadolsa” que tu, minuciosament, has tallat mil.limètricament. Rondinen, fins l’extenuació, convençuts de que, sempre, els acaba tocant el tros més curt.
Poc hi ha a fer. No seràs mai justa si els escoltes.
Posa’t la toga i pronuncia sentencies amb orelles sordes. Si t’equivoques, mala sort. El món es ple d’injustícies.
Perquè és totalment impossible; la igualtat entre humans és qüestió d’apreciacions i el comunisme està, francament, condemnat al fracàs.
T’aconsello que basis la teva lluita a fer-los entendre que són independents.
Que el que li passi al seu germà no influencia en les teves decisions.
Que no poden demanar en referència al que té o no té l’altre.
Sigues tallant. No et deixis endur el perquè a ell si i jo no. Concentra’t en el seu “no” i intenta mirar-lo, aïllant-te, com si fos fill únic.
Discuteix personalitzadament. Sense estendre’t; tots els tribunals tenen un màxim d’apel·lacions.
Fes-los veure que el món es immens i que, posats a comparar, , ells, sigui quina sigui la seva queixa, sempre formen part del grup dels afortunats.
Segueix consells | Comentaris (2)Num 145. Sociabilitat
Soc una persona asocial.
Vull dir que, a escollir, prefereixo, sempre, estar sola.
Em fa mandra, molta mandra, i em costa una barbaritat acceptar dinars o sopars amb amics. Si no em concentro em surt el “no”abans, fins i tot, de que acabin de proposar-m’ho.
Em diuen que penso així perquè em passo la vida envoltada de gent i sobretot de nens, que es una manera, molt més exhaustiva i esgotadora, de dir “envoltada de gent”.
Però haig de d’afegir que, sigui jo com sigui, que ja m’ho aniré fent, no em queda més remei que admetre que la sociabilitat és positiva.
Va bé. Es sa.
Pel que respecta a la vida en parella i a les parelles amb fills, necessari.
Quan van mal dades,( perquè conviure amb algú i fer créixer els fills conjuntament pot ser molt dur) saber que no estàs sol et reconforta.
No parlo del costat que et puguin fer escoltant les teves desgracies, sinó, del que en trauràs de parar l’orella.
Només descobrint que les frustracions que t’amarguen, les que et fan creure que has fracassat en l´intent, la innegable realitat que et diu que el mon no es dels colors que imaginaves i menys encara dels que havies previst, que, aquestes frustracions, mira per on! , son les mateixes que las que pateix el Joan i la Maria i el Ramon i la Mercè.
Compartir relaxadament confidències ajuda a assumir i a tolerar.
Un dia dedueixes un “potser no era tan greu” , i a l’altre un “si no ho fa no té tanta importància”.
Com que som egocèntrics, fins que no ens ho expliquen innocentment, ens costa de creure que, curiosament, hi ha discussions entre parelles distintes que son idèntiques.
Amb iguals justificacions, retrets, i rancors. Del mateix motlle.
Sigues sociable i veuràs com El “mal de muchos consuelo de tontos..” s’acaba transformant en el “No hay mal que por bien no venga”
Encara que tinguis millors coses a fer.
Encara que et costi tant com a mi.
Segueix consells | Comentari (1)Num 140. Sucre
Sabies que la sobredosi de sucre produeix als nens hiperactivitat?
S’inclou en el pack, la dificultat per dormir i la manca de concentració, així com canvis sobtats d’estat d’ànim.
Sabies que es facilíssim intoxicar-los perquè el nostre cos no necessita ingerir-ne més que la que ja ve incorporat en alguns aliments com fruites i verdures?
Que el sucre, en origen, és de color marró i que s’aconsegueix que sigui blanc mitjançant productes químics i tan sols amb la finalitat de fer-lo més atractiu al comprador?
Sabies que si deixes de prendre sucre d’un dia per l’altre pots patir una síndrome d’abstinència com el que pateixen els drogodependents?
La veritable revolució de l’home en el segle que vivim no té res a veure amb la tecnologia.
El que farà que es parli de la nostra generació per la posteritat, el nostre veritable progrés, està en l’alimentació.
Hem descobert que som el que mengem i que moltes malalties greus que ens causen la mort les provoquen el que ingerim. Ens hem adonat que ens manipulaven i que empassàvem sense qüestionar-nos aliments que s’adulteren per seduir el paladar i la butxaca del consumidor. Ara ho sabem. Centenars de famílies ja fan un esforç per exercir un control nutricional per esbrinar que conté cada cullerada del que ens portem a la boca i això enceta un camí que ens canviarà a tots. Crearà un nou concepte de civilització.
Més òptim.
No obtindrem la immortalitat però els fills dels nostres fills seran mortals longeus. Menjaran sa i tindran una bona salut mental.
Si més no, estarà en les seves mans.
La nostra contribució ens dona beneficis immediats: Modera la ingesta de llaminadures, cereals ensucrats, sucs de fruites endolcits…. dels teus fills i gaudeix –ne de les conseqüències .
Llegeix els ingredients dels productes que esculls. Sigues selectiu.
Protegim-los de les adicions, sobretot de les que son socialment tolerables, i estarem construint el seu millor futur.
Segueix consells | Comentaris (4)Num 102. Que faries si…
Que faries si sabessis qui, entre la multitud, acabarà convertint-se en algú important per a tu?
Qui dels que esperen al teu costat a que els despatxin en una botiga.
Qui de les parelles que fan cua al cinema. De les que atenen el semàfor per travessar. Dels qui demanen tanda per depilar. Dels que treuen diners al caixer.
Que faries si tinguessis el do d’endevinar qui formarà part del teu futur?
Segurament, com a mínim, els miraries amb curiositat. Els somriuries. Series amable.
Recordes la primera reunió que has fet a l’escola abans no comencés la guarderia? Si? Doncs, en allà, a la bora, s’asseien un bon grapat de les persones amb les que acabaràs compartint la teva historia personal.
Jo diria, que d´una manera o altra, amb tots.
N’hi haurà amb qui t’avindràs prou per mantenir converses de deu minuts a la porta del col·legi. Amb altres hi quedaràs per fer cafè un cop o dos. Amb uns pocs hi sopareu plegats una nit d’estiu, potser.
Et demanaran favors que seran corresposts o no. Et plantejaran dilemes en aniversaris, “mediareu” en les discussions dels vostres fills, criticareu la senyoreta i les despeses de las festes de Nadal. Proposareu fer extraescolars comuns i negociareu qui si i qui no ve a jugar a casa de ”fulana” o de ” mengana.”
I qui sap si entre tots hi ha els braç que t’aixecarà o l’espatlla que et consolarà.!
Es la avantatge que tinc, que tenim, les que ens han donat l’oportunitat de repetir.
Hi ha coses que ja sé com aniran.
Recorda-ho la pròxima vegada que els vagis a dur. Mira mes amunt de les mans que acompanyen als amics dels teus fills.
Pensa amb el que faries si sabessis el que ja saps que passarà.
Segueix consells | Comentari (0)Num 63. Dormir tota la nit
Efectivament, tenir fills, significa també nits en blanc. Però alguna, no totes. Sovint es més culpa nostra que d’ells. Llegeix i reflexiona:
” A partir del tercer mes, el bebè que durant el dia ha fet les tomes correctes, NO necessita alimentar-se per la nit. Si ho segueix fent és, tan sols, per vici.”
Als primers bessons els vaig consentir fins bora l’any i mig. A part de que, estic segura, m’he carregat algunes de les meves neurones per falta de descans, a ells, això, els va provocar uns patrons de son força inestables.
Amb els petits he fet d’aquesta frase quasi una llei. Des dels tres mesos i poc, mengen a les 8.30 del vespre i fins les 9 de l’endemà. T’asseguro que estan ben formosos i sense passar gana!!
Pensa-hi. La deixo aquí, subratlladeta i amb negreta.
T’ho dic, si trobes la manera, et servirà de molt.
Segueix consells | Comentari (0)