setembre 23rd, 2010
Num 215. Por
La por és un mecanisme de defensa.
Això em van dir quan vaig acudir als especialistes però segueixo sense saber de qui o de què s’havia de defensar la meva filla gran quan a mitja nit ens feia alçar a tots del llit.
Es regirava i cridava, plorava, picava de mans i peus,” angoixadíssima”. Semblava pul·lular en un estat de vigília del que no aconseguíem treure-la. Durant moltes nits de la seva primera infància.
L´Ignasi en parla en el seu comentari en l´art. 107; ell en diu “trastorns nocturns de fase 2”, malsons. No sé si l’explicació el va convèncer però segur que està d’acord amb mi que, d’haver nascut en plena edat mitja, no ens hagués quedat cap altre remei que avisar un capellà perquè els exorcitzés.
A l’any i mig, el Ton, va començar a presentar símptomes.
Quan el vaig alçar a coll i se’m retorçava suós i histèric, no em va caldre saber més: Ja no trobaria cap paraula que el calmés, ni cap carícia que l’apaivagués. Simplement me’l vaig quedar mirant, quaranta minuts llargs, procurant que no es fes mal fins que tornès a dormir plàcidament.
Aquest cop la pediatra va posar cara de resignació.
- El cervell és un òrgan inexplorat. Hi ha moltes reaccions que no sabem perquè passen.
Tampoc l´internet dels temps moderns va trobar-me la resposta.
Sabia el que em venia a sobre i no m´hi vaig voler resignar. Per nassos haig de tornar a ensenyar-los a caminar drets, a treure bolquers, a fer que mengin sòlid i retirar-los el xumet, però això no, no, de cap de les maneres!
Si m’haguessin dit que puges de genolls a Montserrat o que caminés descalça d’aquí a Compostela, ho hagués fet.
En la meva recerca vaig entrar per primer cop a una consulta d´omeopatia infantil. Em va desanimar d’indiferència de l’home; ni un instant de vacil·lació. Semblava que diagnostiqués un simple mal de coll.
Religiosament he subministrat els anisets miraculosos que em van receptar, cada dia del món, durant tres mesos de l´ hivern passat.
Va tenir un parell de crisis més però avui fa sis mesos que no em tornat a viure una situació semblant.
Serà casualitat?
Podria ser-ho.
Igualment aquí ho deixo per si serveix d’ajuda algun pare que, espantat i insomne, navegui per la red.








