Num. 126 Mama

 

Si ens col·léssim dins el seu globus ocular ens podríem veure fàcilment, una munió de vegades, amb la cara deforme, a tres pams seus, al llarg del primer any, fent:

 

-         m-a-m-m-m-a.

 

 

Estirant el morro tant com podem, a veure si ens entenen millor.

 

-         m-a-m-a,  m-a-m-a,  m-a-m-a.

 

 

( Encara com no ploren més.)

 

-         Qui t’estima a tu?  La m-a-m-a.

 

Ens ho fem i ens ho desfem. Ens delim per a que ens cridin així.

Ai, quan ho diguin! Ai, quan ho diran?

Quan? Ui, quan !!!

Abans dels dos anys ja hauràs advertit que les ganes d’escoltar-los és inversament proporcional al que donaries per a que callessin.

 

Fins el “monyo” de la m-a-ma. De la m-a-m-a fins la sopa. I per anys.

A mi, així que ha de canviar el temps i que els quatre no estan fins. Quan comença la “munserga”  de la mama aquí,  de la mama allà. En especial  amb els petits que a la paraula hi afegeixen uns “llagrimots” de mig litre. Entre somics i mames, que embogeixo o em va just.

Agafaria i marxaria. Em penjaria la bossa , tancaria la porta i Poble Sec amunt.

A buscar la meva de mama.

 

-         m-a-m- a,  on ets?  la meva m-a-m-a.

 

Si no fos perquè ja està molt velleta i els seus ossos, potser, no m’aguantarien. Algun dia, quan arriba i la cosa esta moguda. Quan ja estic sorda de tanta m-a-m-a. Faria un salt i, tan grossa com soc, m´ hi tiraria als braços.

Si, si. Perquè em consoli, m’amanyagui, faci fora a aquests nens dolents que em van al darrera tot el dia.

Que a cau d’orella em digui; – no passa res, petita, ja està aquí la m-a-ma.

 

-         La m-a-m-a

 

Escolta, i si m’hi llenço vigilant no fer-li mal?

Vols dir que no m’aguantarà? …

Seguiment convertir-te en mare | Comment (0)