Num 94. Altres coses
Fa temps que he desterrat de mi la impressió de que hi ha coses que se m’escapen. Altres coses. Coses diferents a ser mare.
Si que hi ha moments que estic tipa de parlar de nens. Com si no existís res més. Hi ha ocasions que fujo de la gent que no em proporciona altres temes de conversa i també m’obligo a oferir als que m’envolten distintes besants meves. Però costa. Quan els nens son petits, costa molt.
M’agrada pensar que m’he tirat a una piscina i per ara, solament, per bussejar. Ja em va passar amb els grans. Només em cal sortir a la superfície i nedar, com tothom. Tot arribarà.
T’ho dic per si et passa.
No hi ha res perdut.
Som el que tenim i ser més desgraciat o mes feliç no depèn del que has deixat de fer sinó de la teva capacitat de treure’n partit del que fas. Enganxa un somriure a les adversitats i les transformaràs.
Allunya les ambicions que no pots assumir.
Com algú va dir, tingues cura dels teus pensaments no vagi a ser que es converteixin en un destí que en realitat no desitges.
Les millors estones estan per venir.
I encara que la manca de llibertat et contragui, et torni menuda i tupida, creu-me, molts d’aquells que disposen de tots els segons de la seva vida, t’envegen.
Segueix convertir-te en mare | Comentaris (2)Num 91. Una oca
Soc una oca lloca.
Grossa i estarrufada.
Les meves plomes fan olor a bressol net i cotó, són, calentes i acollidores i sempre apunt pel consol.
Quan es fa fosc m’adormo amb el bec sota l’ala i mai m’abandono del tot per poder espiar les meves criatures, per vetllar per elles i els seus somnis.
Diuen que la oca es capaç arrencar-se la pròpia pell per alimentar les cries.
A mi, els llavis em fan gust de llet i mel.
Els meus fills em prenen els petons perquè saben que son dolços i els expliquen com els estimo. Igual que fan els pollets al niu que amanyaguen la mare a picotejades perquè en volen més.
Quan tremolen els amago sota meu i així no passen fred. Si n´hi ha cap que se m’escapa el piulo amb l’angunia de que no li passi res.
Jo, ja feia molt que no em mirava en un mirall.
Perquè? Si, convençuda de la meva condició animal, estava creguda del que era i del que hi veuria. Es d’idiotes fer preguntes obvies.
Avui, d’esquena, m’he guaitat de reüll. D’esquitllada.
Esperava trobar-me la cua, com un plomall que em penja pel darrera, i, he descobert uns ulls. Els meus.
En la immensitat de l’au hi brillava una mirada que em deia, em recordava, em delatava a veu baixa i a crits, qui era jo abans.
Abans de que hagués sorgit efecte l’encanteri.
L’encanteri d’aquesta màgia tant forta que, sense saber com, m’ha convertit en l’oca que sóc.
Segueix convertir-te en mare | Comentari (1)Num 88. Estat hipnòtic
Al conduir el cotxe, si em preguntes, pot ser que no recordi exactament el trajecte que acabo de fer. Vaig sentir en un programa de radio que, de vegades, quan fem feines molt mecàniques, entrem en una espècie de estat hipnòtic. També et passa alguna cosa semblant quan reps emocions fortes, de les que et costa digerir,.
Els bebès ja han fet l’any i quan miro de recordar els mesos enrere, d’ençà que ho vaig saber fins ara, em sembla haver-los viscut com en un somni; borrós, estrany, llunyà i aliè. Mes que res, aliè.
Molts cops m’he llevat al dematí pensant que no era veritat.
Que soc mare de dues bessonades. Que tinc quatre fills.
Tot i que les coses han canviat, i molt, d’ençà que van arribar. ( Ells mateixos, han passat de ser dos carquinyolis sobrats de pell a un parell de melonets rosats i rebotits.)
Malgrat que, com el joc de les cadires, hem après a fer-nos lloc amb el poc espai que ens quedava sense haver de fer fora a ningú.
Fins i tot amb aquest cistell d’experiències noves que hem omplert, encara ara, avui mateix, si algú s’empenyés a fer-me creure que res ha passat en realitat, us ho dic seriosament, al cap d’unes hores, per poc que s’esforcés, aconseguiria convèncer-me.
Segueix convertir-te en mare | Comentari (0)Num 62. El pitjor ja ha passat?
Centenars de vegades et faran aquesta pregunta. La meitat, mes o menys, sense l’interrogant, es a dir, t’ho confirmaran. Es que la gent, ui la gent!!, tot ho saben.
I tu que els pots dir? Ves a saber, no? Tampoc no tens una bessonada cada any, oi? No tens estadístiques. Així que, saps què?, deixa que ho respongui jo.
Abans de donar-te el meu parer, que quedi clar, que això no es una desgracia. No estem en un transcurs de dol, no permetis que es recreïn donant-te el condol, principalment, perquè t’ho acabaràs creient, i, els teus dos pollets son una vendició del cel.
Escolta’m; dotze mesos. Es el marge. Fins que no passi aquest temps evita fer sentencies perquè ni tu ni el teu entorn es estable.
Els tres primers mesos, desenganyem-nos, són molt durs.
Això no vol dir que per moments tinguis puntes eufòriques que et facin pensar que ja esta tot superat, quan facis balanç, te’n faràs creus.
No tens bones condicions físiques, vas mig borratxa d’hormones i la situació et supera a cada instant. Creus que estàs obligada a participar en una cursa d’obstacles que no s’acaba mai, a un ritme frenètic que no suportaràs, empenyent, nua, un carro de milers de tones. Soc pesada, em repeteixo, però, per enfrontar-te cal que no miris més enllà, agafa’t a les ajudes i limita’t a passar aquest minut, de salvar aquesta hora, de trampejar el dia d’avui. I hauràs fet tot el camí sense saber com.
La resta de mesos fins l’any és mes planer, tenint en compte els principis.
Es el període en que aprens a fer de mare. A confiar amb tu i a desestimar els consells d’anar per casa que tothom es veu amb dret d’imposar-te.
Per mi, el mes costós d’aquesta època és despendre’t de les ajudes.
A vèncer el pànic de quedar-te a soles amb ells. Dominar les circumstancies o admetre que les circumstancies són indomables. I que, no passa res perquè plorin.
No cal que surtis al diccionari com la definició modèlica de mare. Ningú no ho és. Totes fem el que podem i els remordiments són una característica essencial de la maternitat. Desenganxa’t. Sense pressa però sense pausa Has d’agafar el timó de la teva família.
Sortir-te’n mimarà el teu jo. Et fera independent i capaç, i, et regalarà moments preciosos. Ja veuràs.
Segueix convertir-te en mare | Comentari (0)Num 60. Una vida diferent
Ets mare i la teva vida ha canviat. No ets una altra persona. Fas coses distintes però segueixes sent tu. Cal que t’hi adaptis, només això.
El teu futur no serà millor ni pitjor. N’hi haurà de tot, com sempre ha estat. Ningú es feliç ni trist eternament.
Des de la meva experiència puc dir-te que, començaràs a disfrutar-la en el moment que aprenguis a acceptar el descontrol. Es com, si diguéssim, el primer cop que et llences del ”Dragon kan”; la impressió que et fa sembla que et matarà abans no l’aturin. Però al final mai no passa res, potser t’ha anat just però no t’has mort i al teu costat i al darrera i al davant hi ha una cinquantena de homes i dones mes en la teva situació que també han sobreviscut. Si desprès de la primera parada tornes a pujar i així, una vegada i una altra al final et feran tan poc efecte els loopings que t’entretindràs més mirant als altres que a tu mateixa.
Es així, no hi ha mes.
Segueix convertir-te en mare | Comentari (0)