Num 90. Tots al cole.

            Quan semblava que el mon no ja no deixaria de girar, que, mirés on mirés, ja sempre més veuria, només,  bolquers i nens. Després de tantes nits com extensions del dia, de setmanes infinites,  s’esdevé el miracle: Torno a casa i no hi ha ningú.

Amb el cor com una pansa, per la síndrome de dependència, més que res,  he pujat al cotxe.

Quan arribo, deixo el vehicle lleugera com una ploma,vull dir,  amb la clau i prou, sense arrossegar res. Me n’adono que em sobra una mà i no se que fer-ne, la veritat. Me la poso a la butxaca.

 Tanco la porta i se’m fa estrany de no haver de patir per si enxampo un ditet.

Ningú crida, ningú plora.  Esternudo i, com serà, que m’espanto per la sorpresa de sentir-me esternudar.

Un silenci insultant m’ensordeix i, malgrat que, tot esta potes enlaire, m’assec al llit i respiro a fons, m’estiro boca terrosa, disfrutant de l’escalforeta del meu alè i del brunzit que et fan les oïdes quan tot es absolutament quiet.

Penso: – Per fi, s’ha acabat l’estiu! Ho he aconseguit.

Segueix escola | Comentaris (2)

Num 89. Perdoneu

 

Com la majoria de mares quan arriben les vacances escolars, estic desbordada.

Em sap greu perquè sé que hi ha alguns ullets inquiets a l’altra banda de l’ordinador esperant saber de mi però és que no dono l’abast.

Em consola saber que  qui tingui nans bavosos per casa m’entendrà i confio en que , per tant, tindrà la  paciència per atendre les meves irregularitats fins el setembre. A la resta de futures mares o pares ja ho anireu veient un dia o altra, també, quan els vostres fills o filles us prenguin sense pietat el tan apreciat “temps lliure” .

Sembla mentida com  canvia el significat de les paraules la maternitat; vacances? Per qui?

Res, que, com diu la saviesa popular; “ que Deu no ens doni tot el que som capaços de resistir” i com diu la meva mare ;  “tranquil·la que d’aquí el setembre son dos dies”.

Pel  que respecta a mi, només això, que em perdoneu, i que, em vingueu a visitar de tant en tant.

Avui en dia, el blog, és a la llista de les meves coses bones i deixar lletres per aquí em proporciona petites dosis de felicitat.

Com que tots escrivim per que ens llegeixin, em feu falta. Sinó, quina gracia tindria?

Gracies, doncs.

I que passeu un bon estiu.

Segueix agraiments | Comentari (1)