juliol 16th, 2009
Num 89. Perdoneu
Com la majoria de mares quan arriben les vacances escolars, estic desbordada.
Em sap greu perquè sé que hi ha alguns ullets inquiets a l’altra banda de l’ordinador esperant saber de mi però és que no dono l’abast.
Em consola saber que qui tingui nans bavosos per casa m’entendrà i confio en que , per tant, tindrà la paciència per atendre les meves irregularitats fins el setembre. A la resta de futures mares o pares ja ho anireu veient un dia o altra, també, quan els vostres fills o filles us prenguin sense pietat el tan apreciat “temps lliure” .
Sembla mentida com canvia el significat de les paraules la maternitat; vacances? Per qui?
Res, que, com diu la saviesa popular; “ que Deu no ens doni tot el que som capaços de resistir” i com diu la meva mare ; “tranquil·la que d’aquí el setembre son dos dies”.
Pel que respecta a mi, només això, que em perdoneu, i que, em vingueu a visitar de tant en tant.
Avui en dia, el blog, és a la llista de les meves coses bones i deixar lletres per aquí em proporciona petites dosis de felicitat.
Com que tots escrivim per que ens llegeixin, em feu falta. Sinó, quina gracia tindria?
Gracies, doncs.
I que passeu un bon estiu.
setembre 23rd, 2009
Paulina diu :
Ja¡ y yo siempre pensé que mis vacaciones eran terribles y delimitantes por culpa de mi único hijo.. Todavía me encuentro desbordada por todo lo que requiere de mi… vaya.. TE ADMIRO =0)