num 114. Antibiòtic
Compte.
Es un any especialment dolent pels refredats i just comencem.
Vigileu amb els antibiòtics, si no son necessaris, poden fer molt de mal.
Els metges, també s’equivoquen, són humans, i de vegades actuen empesos per les desesperacions de les mares.
Recuperem això també de la nostra infància.
Feu memòria.
Quan la febre ens feia guardar llit i no hi havia constipat que no tingués els seus tres dies de pujada i uns altres tres de baixada.
Tornàvem fortes les defenses.
L’antibiòtic era per casos extrems.
Només s’avisava al practicant, amb les seves xeringues de vidre que fèiem bullir, quan el metge venia, al cap de 8 dies, amb el maletí de pell i li demanava a la mare una cullera que ens entatxonava fins a fer-nos estossegar.
La immensa majoria vam sobreviure.
Sé que amb dos petits i malalts una corre el risc de tornar-se boja. Però si som pacients i provem a que es refacin sols, el proper cop el seu cos respondrà millor.
De veritat.
Segueix nens malalts | Comentari (0)Num 106. Perquè fem el que fem
Un dia vaig veure, no sé on, un experiment que em va fer pensar molt.
Hi tenien unes mones en un recinte tancat. Al bell mig, una escala i a la punta de l’escala, uns plàtans.
Cada vegada que una d’aquelles besties s’enfilava per agafar el menjar, els cuidadors la ruixaven amb aigua obligant-la a baixar.
Totes ho van provar i cap d’elles va ser capaç d’arribar-hi. Al cap de poc o molt, hi van desistir.
Evidentment que periòdicament els hi portaven menjar i també canviaven els plàtans quan es feien malbé. Però, al final, el que hi havia al cap damunt de l’escala era com si no hi fos.
Passat el temps, van introduir al recinte un nou individuo.
El mico, quan va veure els plàtans ni s’ho va plantejar. Fent boca, encegat, esglaons amunt.
Sabeu que va passar? La resta de mones el van escridassar i tibant-lo el van fer baixar.
Amb el nou vingut no va caldre fer servir l’aigua. Se’n va encarregar la comunitat.
L’estudi va durar anys i mai, mai més, no hi va haver una insurrecció. Cap altre va caure a la temptació. La qüestió havia esdevingut llei i la llei era inqüestionable.
Així va ser que les mones es van reproduir i van néixer també un parell de bebès que, peludets ells, corretejaven amunt i avall.
Feien les maleses que pertoquen; s’esbatussaven, es penjaven de les lianes, molestaven als adults…però, que curiós, tampoc ells van provar de trencar la llei.
Hi ha gaire diferencia amb l´home i qui diuen que és el seu antecessor?
No sempre comprenem molt bé perquè fem el que fem.
Com animals dotats d’una intel·ligència superior hi estem obligats a replantejar-nos-ho tot.
En aquest sentit crec que hauríem de procurar, sinó per la nostra, almenys si per la llibertat dels nostres fills i fer l’esforç de no imposar-los conceptes que hem mal après i que ens tornen porucs i manipulables.
Segueix obsessions | Comentari (1)Num 81. Malalta
M’he diagnosticat excés de responsabilitat.
Es la explicació que hi dono a aquesta mania que tinc últimament.:
Em penso que estic malalta.
No una mica malalta, no. Greument malalta.
Serè honesta i diré, que no sempre, no a tothora. Algunes vegades me’n oblido, em despisto, d’altres crec que potser si que estic sana , de moment, quan m’ho plantejo en serio em persegueix el terrible pressentiment de que per poc temps.
Des d’un parell de mesos enrere. Quan els bebès son apunt de fer un any i ja ho tinc controlat, ara que començo a desfruitar-los.
Que ho fa? Si de fer-me mal, no em fa mal enlloc, es una percepció. Una percepció amb molta “mala sombra”, sense fonament però que em té amargada i que em fa mirar-me al mirall amb una pena….
I em moriré sense que m’ho trobin, eh?, perquè jo no tinc temps ni de fer-me unes anàlisi, ni de demanar hora i menys encara de que em truquin, em facin anar a un despatx i que un metge amb la cara llarga em doni el condol i els resultats.
M’observo i ai! si em trobo una piga que em sembla que no tenia… Em venen unes suors fredes i unes ganes de plorar!! Quina llàstima que em faig. No sé si ho podré suportar.
Deu ser que m’he fet tan imprescindible per tothom que la sola idea de que em pugui passar res em fa venir cagalera. Sinó no m’ho explico. Em diràs!
I el súmmum ja son les noticies exteriors:
La grip aviar o la contaminació d’amiant per la uralita. Per citar les dues que més m’han impactat.
Que quan surto amb els nens i trobo quatre coloms junts fujo corrents com una trastocada, que no dic ni adéu a les altres mares que què se jo que deuen pensar, i, a més, procurant respirar amb la boca petita perquè no m’entri cap partícula malèvola. Uff que em marejo!. Un dia caure rodona. Ara que hi penso, em puc matar a mi mateixa per no respirar? Suposo que no.
I lo de la uralita? ”vaya tela”. No us ho explico per no contagiar-vos les meves obsessions. El tema te mala llet i n’hi ha una escampada . Per parar boja. Callo. Val més no saber-ho. Us asseguro que es millor viure en la ignorància. No busqueu informació.
Així estic. Al proper que m’enviï un e.mail amb les ampolles d’aigua escalfades al cotxe o la Cocacola i el Red Bull, el denuncio.
I els nens? Que serà dels meus fills? M. imagino el meu home i la seva bona voluntat, vidu i infeliç, ai senyor, amb les quatre criatures reclamant-hi el que només la mare els hi pot donar. Me’ls veig abandonats a la mà de Deu. Els cinc.
Que serà d’ells i de mi? Amb lo viva que estic i lo morta que quedaré.
I el mes dur de portar no es que un gra em sembli la punta d’un tumor, sinó, que m’ho haig de callar. Haig d’anar esgotant els meus dies sense que es noti. Perquè no els vull fer patir. El que hagi de ser serà, ja se sabrà en el seu moment.
Per això em deixo anar aquí. Em desfogo.
Per un cop que mig l’insinuo a la mare pensant que m’entendria:
- - Quines ruqueries dius!! Ai vés!! Tu no estàs be del cap!
Ni acabar la frase vaig poder. Que pot haver més patètic que estar moribund i no inspirar compassió!
Be, d’acord. Potser no hi ha per tant.
Ja se’m passarà, no patiu. Si tot va bé, es clar…
Segueix obsessions | Comentaris (2)Num 67. Respecte les propostes innovadores…
Ho tenia que haver afegit en els invents per inventar.
Es que hi he pensat després.
Una coseta vull dir, als senyors d’urbanisme, als que fan d’arquitectes, als que dissenyen les places, les avingudes, els carrers,…les estructures de la nostra ciutat…escolti’m, tinc una proposta per vostès:
Respecte aquella mena de tancats que hi tenim als parcs infantils per a que els gossos facin les seves necessitats… Compte! Res a dir. Es la meva una critica constructiva, deixi’ls allà que fan molt maco. Jo, el que voldria, es un altra d’igual, a poder ser, amb les baranes de plàstic i el terra mig tou, de goma, del que es posa ara a tot arreu.
No, no tinc mascotes delicades, es per ficar-hi als meus fills.
Si no hi ha pressupost ho compartim amb els gossos, meitat i meitat, no voldria prioritzar els interessos humans als dels animals
Senyors, han de tenir fills per entendre’m. Si ja en tenen preguntin a les seves senyores o a la cangur:
Els nens menors d’un any o que encara gategen, els que proven de caminar sols, son un blanc molt fàcil per pilotassos i trepitjades.
Al sorral? A hores punta hi ha “over booking” i els mes grans, s’ho passen bomba fent pastetes. Que els meus també ho faran a partir d’una edat, però ara, pobrets, prou feines tenen ells a aguantar-se assegudets i prou feines tinc jo a vigilar que no es duguin a la boca un grapadet de sorra i pedretes.
Un reservat d’aquest tipus ens aniria molt be.
Que me’n diuen?
(P.D. Per cert, ja que hi sóm, facin, també, una repassadeta a les voreres.)
Segueix infraestructures | Comentari (0)Num 65. Invents que estan per inventar
Un il·luminat, a qui les dones li deurien inspirar certa compassió, se li va ocórrer posar un drap en la punta d’un pal i inventar la “fregona”.
Si els que netegessin fossin els homes, segurament seria elèctrica i amb comandament a distancia, però la idea, per altra banda tan simple, va fer, almenys, que ens aixequéssim de terra i seguíssim fregant, si, però amb moltíssim més decòrum.
Ara jo proposo.
He concebut alguns invents.
Enginys que dicorriexen pel meu caparró, i que, tinc la seguretat, de portar-se a la practica, evolucionaran el mon de la maternitat.
Invent n.1 Entom bibro-celular
(el nom es complicat, perquè és, també, la mes complexa de les meves propostes i l’hi he buscat un títol a l’alçada. Si sabés com introduir dibuixets al bloc us en faria un croquis. Em fa cosa que no m’entengueu)
M’explico:
Imagineu-vos el capoll que fa una eruga. Millor si es transparent ( no es que això sigui massa important però li dona un rotllo, no sé, més futurista.) i de la mida d’un bebè de fins a tres mesos, ( la intenció és poder-lo posar a dins). La textura i l’escalfor , similar al del ventre de la mare i ple de cèl·lules mega-hiper-sensibles que en el contacte amb la pell del nadó poguessin detectar canvis en el seu estat d’ànim. Ah, si!, El capoll en concret, estaria sospès en l’aire per un sistema de corretges que facilitarien el balanceig i les vibracions i, evidentment, aquestes s’activarien segons manessin les cèl·lules MH (mega-hiper) sensibles.
Què? Tela la ocurrència, no?
S’haurien acabat els horribles sofriments pels còlics.
Invent n.2 El xumet que mai no cau.
Per ara, d’aquest invent només he elaborat el concepte.
A veure, tampoc crec que sigui tan complicat!! Quan temps fa que existeix el pela-pipes de Xurruca? ( suposo que n’hi ha. Sempre que em compro una bossa de pipes sense closca al·lucino una estona imaginant una maquina monstruosa plena de dentetes i morrets escopint pellofes). Tros d´invent aquest!!!, no crec, doncs, que facin falta els coneixements de la NASA per dissenyar una cosa tan simple com un xumet que no cau!!.
La qüestió es que s´els aguanti però que pugui saltar si hi ha perill de vòmit o d’ofec
Invent n. 3 Motoret pel troleibús
Evidentment, amb plaques solars i que no contamini i que es pugui parar o engegar a gust del conductor. Dos objectius basics; – Les pujades asfixiants i les paradetes de compromís. Es a dir, quan t´atures a fer-la petar i et convé que s’adormin.
Importants i importantíssims, ja no en tinc cap més.( tampoc no estic segura que, de continuar, seguíssiu llegint).
Àpala doncs!!
Si hi ha algú interessat a patentar…
Segueix infraestructures | Comentari (0)