Num 83. Quan
La cosa va així:
Quan entres a l’edat de merèixer i encara no tens xicot et pregunten perquè i quan.
Quan comences a sortir amb algú insisteixen a saber si t’hi casaràs i quan.
Quan deixes de ser una dona soltera els preocupa saber si penses tenir fills i quan.
Quan acabes de parir i et penses que s’hauran saciat, et demanen si en tindràs més i quan.
I tan els fa si acabes de portar al món, dues, tres o quatre criatures. No se’n fan el càrrec, per mi, que ho diuen sense pensar. Com si els haguessin inserit un programa de “relacions socials i salutacions varies”.
Si escoltes la gent corres el risc de perdre’t mitja vida en l´intent d’acontentar-los, i, tan se val que aquesta gent sigui molt pròxima o no; ni s’ho mereixen, ni en tenen dret, ni en trauran res de fer-te canviar a tu.
Amb la maternitat i sobretot les recents, hi ha com un excés de “judicis gratuïts” i ” imposició de conductes políticament correctes”
No s’ha de fer. No ho hem de fer. No ens ho han de fer.
Les persones ens acompanyem les unes a les altres però consumim la vida individualment.
Tu no ets millor que jo.
Per això, hi ha poquíssims consells que puguis seguir a cegues.
Avui te’n donaré un d’aquests. Si a mi me l’haguessin fet arribar a temps m’hagués estalviat molts disgustos:
“Allunya’t tan com puguis d’aquells que no et vulguin com tu has escollit ser.”
Segueix reflexions | Comentari (1)Num 68. La cangur
La cangur és algú que, molt probablement, no coneixies de res, que hauràs de jutjar per les aparences en qüestió de minuts i a qui, finalment a cegues, hi confiaràs el mes valuós que posseeixes; els teus fills.
Seràs exhaustiva en la tria. Coi! Ho vols fer be. Però fas cas omís a la lògica, i la lògica et diu que calen anys per saber com es algú.
La mires, et fixes si du les ungles pintades, si va massa maquillada, si té els cabells nets i pentinats. T’ha preguntat el preu, o li has dit tu quan penses pagar?. Així en general, te la cara prototipus “bona cangur” o no?, la somrius amb el somriure de “serem amigues” i ella, ho ha sabut interpretar? Ha somrigut també?La meva cosina Empar diu que si no somriuen no valen, que ho te comprovat. Fas preguntes vagues i esperes respostes genials. En concret, ha de ser bona persona, neta, endreçada, tendre, discreta, i llesta per entendre el que li dius i el que et calles. El 90 per cent ho decideixes abans que obri la boca: – ui no! Aquesta no.
El llistó sempre serà massa alt. Qui pot ser perfecte pels nostres nens sinó nosaltres? Al final esculls, de les pitjors, la que t’ha semblat millor.
- - Demà pots començar.
- - I perquè no avui? Em va preguntar el meu home
- - Doncs, no sé, perquè ho hem de fer bé i… tinc que posar-li les coses apunt. ( aquí em va sortir l’arreleta de la meva mare, que netejava la casa quan havia de venir la dona de fer feines. – Ves si pensarà que som uns marrans!!)
Ara ja es dins.
L’estudiaràs tan dissimulada com escrupolosament durant setmanes però marxaràs de casa amb el cor en un puny. Les intuïcions et faran parar “lela”. Desconcertat, el teu home t’escoltarà boig perdut, sense saber si anar o venir, perquè ell no nota les mateixes coses, li falta un sentit!. I al tornar, la veuràs allà amb els nens i l’escoltaràs sense aprofundir massa perquè en realitat estàs cagada i no voldries veure coses on no hi ha, estàs predisposada a creure-la amb tot. Et convé. I per això, t’hauràs d’empassar el cuc que et rossega l’estomac. Un centpeus.
Tranquil·la, acabaràs matant el bitxo.
El temps i només el temps,et concedirà el que vols des del dia en que vas començar a buscar-la: tancar la porta i anar-te’n en pau.
Si, arribarà el moment en que te’n podràs anar confiada, però, ai! Aquesta vida és un patir! noves amenaces et planejaran al damunt.
Avui la he vist morruda, que li deu passar? I si em plega? Home, no crec, amb el que s’estima els nens…. ( has oblidat que cobrava per treballar??.) Es que no sé , s’ha relaxat massa…….. com m’ha deixat la cuina!! I la banyera!!! Tot pel mig, com pot ser! . Li haure de dir.. ja n’hauria d’haver parlat… però,… estic cansada, no tinc ganes de mal rotllos aquestes hores… Ja ho faré.
Ho veus?, a totes les cases es couen les mateixes faves.
D’una manera o altra, quan els teus bebès et deixin dormir, serà la cangur qui et faci perdre la son.
Aiiiii!!! Afortunades aquelles que disposen d’àvies entregades a qui poder exigir sense reserves!!!!
Segueix ajudes | Comentari (0)