juny 9th, 2009
Num 83. Quan
La cosa va així:
Quan entres a l’edat de merèixer i encara no tens xicot et pregunten perquè i quan.
Quan comences a sortir amb algú insisteixen a saber si t’hi casaràs i quan.
Quan deixes de ser una dona soltera els preocupa saber si penses tenir fills i quan.
Quan acabes de parir i et penses que s’hauran saciat, et demanen si en tindràs més i quan.
I tan els fa si acabes de portar al món, dues, tres o quatre criatures. No se’n fan el càrrec, per mi, que ho diuen sense pensar. Com si els haguessin inserit un programa de “relacions socials i salutacions varies”.
Si escoltes la gent corres el risc de perdre’t mitja vida en l´intent d’acontentar-los, i, tan se val que aquesta gent sigui molt pròxima o no; ni s’ho mereixen, ni en tenen dret, ni en trauran res de fer-te canviar a tu.
Amb la maternitat i sobretot les recents, hi ha com un excés de “judicis gratuïts” i ” imposició de conductes políticament correctes”
No s’ha de fer. No ho hem de fer. No ens ho han de fer.
Les persones ens acompanyem les unes a les altres però consumim la vida individualment.
Tu no ets millor que jo.
Per això, hi ha poquíssims consells que puguis seguir a cegues.
Avui te’n donaré un d’aquests. Si a mi me l’haguessin fet arribar a temps m’hagués estalviat molts disgustos:
“Allunya’t tan com puguis d’aquells que no et vulguin com tu has escollit ser.”
juny 10th, 2009
raquel diu :
ufff que profund això es tant difícil com que els polítics no diguin mentides , perquè tots voldriem que els demès fossin d’una altra manera jo crec que el primer es saber com ets tu mateix i això es a vegades encara mès complicat
de vegades la roda de la vida et fa agafar inèrcies que mai hauries pogut imaginar