Num 92. Intercomunicadors

           

Per definir-ho d’una manera rapida i senzilla, podríem dir, a veure que us sembla, per exemple,  que són uns aparells moderns, aparentment inofensius, que es fan servir per poder escoltar els bebès quan no són al mateix lloc que tu.

            En el moment que  ets a la botiga triant, encara panxuda i innocent, ni t’imagines del que estàs fent en realitat. Tu penses, oi que bé! M’estic comprant unes orelles de 20 metres amb inhibidor de freqüències!!! Ja no haure de patir més, serà com si dugués els nens tot el dia al damunt. Però desprès, ai desprès!,

Aquell trastot es converteix en la teva obsessió; que si se t’espatlla a mitja nit, ja no dorms, que t’enduus allà on vas, sigui a la terrassa o al wàter i que no deixes de mirar estiguis sopant, discutint, rient o cantant. De veritat ens fa tanta falta?

            I ho pregunto jo, la burra de mi,  que els faig servir encara. Però, es que ja ho sé que no ens fa tanta falta. Ja ho sé.

            I sinó, com s’ho feien abans ?
            Desprès de haver parit, els nens ja no s’han de dur més tot el dia al damunt.

             A veure si es normal que ens haguem de despertar a les tres de la matinada sobresaltats i amb taquicàrdies perquè un dels bebès s’ha tirat un pet i l’altra li riu la gracia

             Oi que no? Eh que es de rucs?

            Doncs a mi m’ha passat.

            Com diu el meu home: – son ganes de martiritzar-se!!!

Segueix obsessions | Comentari (1)