octubre 1st, 2009
Num 92. Intercomunicadors
Per definir-ho d’una manera rapida i senzilla, podríem dir, a veure que us sembla, per exemple, que són uns aparells moderns, aparentment inofensius, que es fan servir per poder escoltar els bebès quan no són al mateix lloc que tu.
En el moment que ets a la botiga triant, encara panxuda i innocent, ni t’imagines del que estàs fent en realitat. Tu penses, oi que bé! M’estic comprant unes orelles de 20 metres amb inhibidor de freqüències!!! Ja no haure de patir més, serà com si dugués els nens tot el dia al damunt. Però desprès, ai desprès!,
Aquell trastot es converteix en la teva obsessió; que si se t’espatlla a mitja nit, ja no dorms, que t’enduus allà on vas, sigui a la terrassa o al wàter i que no deixes de mirar estiguis sopant, discutint, rient o cantant. De veritat ens fa tanta falta?
I ho pregunto jo, la burra de mi, que els faig servir encara. Però, es que ja ho sé que no ens fa tanta falta. Ja ho sé.
I sinó, com s’ho feien abans ?
Desprès de haver parit, els nens ja no s’han de dur més tot el dia al damunt.
A veure si es normal que ens haguem de despertar a les tres de la matinada sobresaltats i amb taquicàrdies perquè un dels bebès s’ha tirat un pet i l’altra li riu la gracia
Oi que no? Eh que es de rucs?
Doncs a mi m’ha passat.
Com diu el meu home: – son ganes de martiritzar-se!!!
octubre 1st, 2009
raquel diu :
Hola!!
per una vegada i SENSE QUE SERVEIXI DE PRECEDENT estic d’acord amb el teu home jajajaj el primer trasto d’aquests jo el vaig llençar “sense voler” i el segon el vaig regalar al cap de un munt de mesos a una amiga que li semblava que era imprecindible,
Jo quan vam tornar de l’hospital al cap d’una setmana ja els vaig posar a dormir a la seva habitació per no sentir-los jijiji soc aixi de mala persona , pero t’he de dir que amb quinze dies ja dormien 7 hores seguides a la nit Pobrets quina mara els ha tocat!!!!
me’n alegro de la tornada al blog apa a seguir i ara en castellà també no ???? I despres que en alemany ????