Num. 97 Els fills i la parella
Els fills son una conseqüència natural de la parella. El resultat.
Sense nus no pots fer el llaç. Si ho fas al revés, no te´n sortiràs. I ja cal que procuris que el nus sigui consistent perquè sinó el llaç pot acabar amb la corda sencera.
Fan por les estadístiques de separacions matrimonials en pares de bessons. I jo sé perquè.
Els fills son una proba de foc per qualsevol parella, així que imagina si aquesta ve doblada.
El secret, el meu secret, és la paciència i la tolerància. Saber que son situacions temporals i passatgeres.
Homes i dones som diferents. I a vegades cal que arribis al primer any de vida dels teus nens per descobrir-ho.
Diferents, amb distintes necessitats. Ens em d’avenir per les dues parts. I això no ens fa culpables de res. Som com som. Acceptem-los a ells i acceptem-nos a nosaltres mateixes.
De convertir-te en pare a convertir-te en mare, dista un univers i ser la mare i la dona perfecte és, com a mínim, una utopia. Però igual d’impossible com tenir el marit ideal; el millor pare, el millor amic, el millor amant.
No es important, resulta que els paradisos son fets d’imperfeccions. El mon es imperfecte. El ser humà es imperfecte. No hi ha d’haver lloc pels remordiments.
En la família i en la vida estimar i que t’estimin, que no és poc, sol ser suficient per a que tot rutlli com ha de rutllar.
Segueix obligacions matrimonials | Comentaris (4)