Num 12. Esperant
Asseguda a la consulta esperant el meu torn la matrona m’ha donat la llista del aixovar per l’hospital juntament amb una caixeta de regal, publicitat d’alguna marca infantil. Que bonic tot!!!
Al davant hi ha una noia que, com jo, mira encantada la capseta i la llista. Sense paraules ens somriem. – sabrà ella el que són unes “ranitas”?.
Amb les mans damunt del ventre, noto com es remouen dintre meu. Serà un braç? Un peu? De cop tots dos han decidit anar cap un costat i m’ha quedat la panxa com un “pepino” boterut.
No passa res. No crec que ho notin.
Em distrec observant les meves congèneres i faig càbales calculant qui deu estar del mateix temps.
No em criden. Torno a tenir pipi.
Irromp en la sala un flamant cotxet de bebès.
L’empeny una mare amb cara d’esgotament i una avia que no para dir :
-que es normal. – que es normal.
A les parteres se’ns estimulen els sentits, hi ha una superconcentració sobre l´inquil.lí d’aquell cotxet.
Finalment treu el nen. Cargoladet com un conillet. Vestidet amb uns pantalons que li arriben a les aixelles i un gorret que li tapa els ulls.
Oooooh!
Un sospir general i totes altra vegada amb les mans sobre l´estomac.
Quina hora deu ser…
Em miro els dits rebotits com deu xoricets quan una gran preocupació m’atabala:
- I si vaig a fer pipi i em criden?
Segueix embaràs multiple | Comentari (0)Num 10. El psindrome niu
Instints basics. Som animals, de vegades ens oblidem. Quan estem embarassades ens venen impulsos que la raó no pot justificar.
-Mmmh, tinc unes ganes de menjar unes pipes ben saladetes….!!!!
necessitem sodi? Proteïnes?
Si corressim a quatre grapes per la selva ni ens ho plantejaríem, lleparíem alguna pedra o rosegaríem unes arrels, però som persones i aleshores cal mesurar-ho, planificar-ho i analitzar-ho.
Si ens escoltéssim tindríem la resposta d’immediat.
Un dia et lleves i ho veus tot brut.
Ja fa dies que no dorms molt be.
Vas al projecte d’habitació dels teus nous fills i una escalforeta t’infla les galtes.
- - mare de Deu, com ho faré? Si no tinc res apunt.
Remenes les bosses i bosses de robeta que has anat acumulant i la pena t’envaeix.
- - Pobrets! Que els hi posaré?
I té’ls imagines allà, en els teus braços, despullats com dos bistecs.
A continuació, sorprenentment, una energia sobrehumana et posseeix.
Amb aquella panxota de vaca empordanesa t’enfiles per arreu i trobes merda en llocs insospitats: damunt la rapissa de la porta del cel obert, darrera el radiador de darrera l’armari de l’entrada…
Et deixes les ungles per treure aquella taca de vernís que durant dos anys havia conviscut amb tu tan alegrament.
Amb els dos monyons que tens per peus i amb la cara de “no me’n sortiré”, passadís amunt, passadís avall…-Truquen a la porta? Amb la feina que jo tinc!!!
Si fóssim un ocell buscaríem branquetes i farciríem un niu en l’arbre mes espès del bosc. Si fóssim una rata, xalaríem per un trosset de plàstic i una mica de llaneta per endur-nos al cau.
Segueix embaràs multiple | Comentaris (2)Num 8.l’amniocentesi
De paraules estranyes al llarg del procés en recopiles unes quantes. El mes bo es que el personal mèdic dona per suposat que ja saps de que t’estan parlant i al final, no pateixis, que ho acabes aprenent. Potser en algun moment dius apiretal per epidural però a qui no li ha passat ?
De totes, la primera que em va fer perdre el la son va ser: l’amniocentesi.
Que fem? Que fem, no. Que faig? Si, perquè encara que els fills son de tots dos, que la decisió es pren conjuntament, la mare es omnipresent. La mare és el rovell de l’ou. El motor, l’essència…I, amb la amniocentesis tens la primera proba de valor.
Tu estàs allà metamorfejant, redescobrint els teus instints, integrada i concentrada en una evolució natural i de sobte ve algú que et diu: -puc canviar el futur. Puc fer que tot sigui perfecte.
Com? Es que hi ha possibilitats que no sigui perfecte?Es que no es ja absolutament extraordinari.?Tinc dos essers dins del meu cos, que es belluguen. Dos individus a qui els bombeja el cor i tenen singlot, estant vius. Que tinc que decidir?.
Es clar que no vull un fill que estigui malament, no vull haver de cuidar un bebè malalt la resta de la meva vida. Però es que resulta que sigui com sigui aquest ja hi és.
En el primer embaràs un cop em vaig preguntar que faria si els resultats de l’amniocentesi fossin dolents, vaig decidir no fer-me l’amniocentesi.
En el segon me la vaig fer.
Que absurd, no?
Quan tens una edat ja no decideixes. Els metges per protocol donen per fet la proba. Tu t’hi pots negar, es clar. I jo no m’hi vaig negar. Perquè? Tenia ja dos fills, una família amb totes les seves carregues internes i externes. Mirant de respondre amb la ma el cor diré que no volia canviar el futur, de debò que seria incapaç, però si que volia preveure’l.
Aquí la edat no em va fer mes sàvia: Es una estona molt desagradable que, a més, entranya un risc multiplicat per dos en cas dels bessons. Si hagués passat res no m’ho hagués perdonat mai.
Segueix embaràs multiple | Comentari (0)Num 7.els darrers mesos
Tan amb els uns com amb els altres els darrers mesos d’embaràs vaig haver de dormir asseguda en una butaca.
Si m’estirava em faltava l’aire i necessitava d’alguna persona per incorporar-me ja que les meves abdominals s’havien tornat inútils. Havia l’opció de rodar cap els laterals però estava segura que si aconseguia posar-me bocaterrosa acabaria rebentant per algun costat.
En el moment en que no visualitzes la part de dalt de les teves cuixes ja no ets independent. I val mes que no la visualitzis. No caiguis en la temptació d’agafar un mirallet perquè si tu veus el que el ginecòleg veu cada setmana, deixaràs d’estimar-te.
I, hi ha coses tan banals com posar-te els mitjons o cordar-te les sabates, per no parlar de les depilacions.
Cap el sisè mes encara té’n vas sortint. Flexiones el genoll, corbes tan cop pots l’esquena i fas punteria amb les calces. Els mitjons son mes difícils perquè se’t queden arrugadets a la punteta i el taló es resisteix. Mes endavant ja es impossible.
Jo tirava ma del meu marit i dels meus fills grans. Es tornaven per ajudar-me als matins: – mama, no hi cap. I si et poses les sabates del papa?
Al final de retaló. Que mes dona, si ningú no em mira mes avall de la panxa. Ni mes amunt. Una dona embarassada de bessons, els últims mesos nomes es panxa.
Quan et trobes la veïna: -Ai, em feies patir els últims mesos, no t’ho volia dir però amb aquella panxa….!!! I penses: – no calia que em digues res, mentre vostè em mirava la panxa jo veia com els ulls li sortien de les òrbites.
Realment els perjudicis se’n van a fer punyetes.
Hi ha dos conceptes que jo he adquirit d’aquesta època: D’entrada, m’importa un bledo el que diran perquè diguin el que diguin la teva vida nomes la vius tu i de sortida, soc molt sensible a les discapacitats i a tanta gent com ha de viure sempre amb aquests tipus de dependencies.
Segueix embaràs multiple | Comentari (0)Num 6.símptomes
Avui ho comentava amb una amiga, els primers símptomes son: -ai quin mal els pits! I unes ganes de vomitar irreprimibles nomes t’alces del llit. Ho notes mes per ser bessons? Doncs la veritat es que no puc comparar però jo diria que no.
Si ho esperes, surts corrents a buscar el “predictor”. Sinó, t’imagines que has agafat la passa, que alguna cosa no se t’ha posat be.
Les dues vegades que he hagut de comprar-me el test ho he fet amb les galtes vermelles i en una farmàcia lluny del meu barri. Perquè? En el primer cas, feia nomes tres mesos que m’havia casat i no estava preparada per assumir el meu nou estat, en el segon, jo tenia 37 anys i en feia 9 que deia a tothom que no tindria mes fills. Per resumir-ho: no volia que el/la farmacèutic/a penses que jo em pensava que estava en estat. Es complicat però la ment femenina ja ho te això.
Sempre hi ha el dubte. Diria que fins que no estàs de tres mesos no t’atreveixes a dir- ho, ni a creure-t’ho amb ple convenciment.
Els mesos posteriors son de plena felicitat. Tries la robeta, fas la distribució de l’habitació i t’encantes embadalida amb tots els bebès que veus. Et sembla que falta molt i passes les estones fent volar coloms.
Quan no has tingut mai cap fill et fa l´efecte que jugaràs a nines; aniré aquí, aniré allà.
M’era difícil entendre perquè posaven tanta cara de preocupació les mares que nomes en tenien un. Potser es que eren unes bledes que s’ofegaven en un vas d’aigua?? A mi no m’havia de passar.
Jo, mentres ells dormissin faria la feina de casa, desprès sortiria a passejar i compraria el que fes falta. Aniria a fer el cafè amb les amigues i m’asseuria al parc a parlar amb d’altres mares.
Si, si. Que lluny de la realitat!!!
Segueix embaràs multiple | Comentaris (2)