Num 115. Contagis
Intentar que els bessons no s’encomanin es quasi, quasi, tan difícil i esgotador com omplir un cistell d’aigua.
Hauríem de fer coses que les mares de bessons no fan:
Repartir les farinetes des de plats diferents, amb culleres independents.
Posar-los a dormir en habitacions separades.
A banyar a dues tandes.
Distingir i intransferir les seves joguines, els seus xumets, els biberons, la roba…. ufff. Tanta feina!
A la conclusió que he arribat és que si no pots amb l’enemic…
Ja no només no ho evito, sinó què, ho provoco. Tant com puc.
Més que res per que costa molt que es posin malalts al mateix temps. Acostumen a empalmar.
Així doncs, la mitjana està sobre els quinze dies per malaltia. Això es molt temps. La meitat d’un mes.
Per acabar fins el “gorro”. Segrestada a casa de dia i amb tortures insomnes de nit.
Per tant, com més aviat comencem, més aviat acabarem.
Sona malament, però, és per mi un triomf escoltar-los estossegar a la una.
Ah, però, no s’hi val a confinar-se, també aquí hi ha escrita la excepció.
En alguna situació, per més que traspassi mocs, per sorpresa meva, sense explicació, el cistell s’acaba omplint:
El Jaume va passar la varicel·la amb nou mesos i la Judit amb 6 anys.
Mira per on.
Segueix nens malalts | Comentari (0)num 114. Antibiòtic
Compte.
Es un any especialment dolent pels refredats i just comencem.
Vigileu amb els antibiòtics, si no son necessaris, poden fer molt de mal.
Els metges, també s’equivoquen, són humans, i de vegades actuen empesos per les desesperacions de les mares.
Recuperem això també de la nostra infància.
Feu memòria.
Quan la febre ens feia guardar llit i no hi havia constipat que no tingués els seus tres dies de pujada i uns altres tres de baixada.
Tornàvem fortes les defenses.
L’antibiòtic era per casos extrems.
Només s’avisava al practicant, amb les seves xeringues de vidre que fèiem bullir, quan el metge venia, al cap de 8 dies, amb el maletí de pell i li demanava a la mare una cullera que ens entatxonava fins a fer-nos estossegar.
La immensa majoria vam sobreviure.
Sé que amb dos petits i malalts una corre el risc de tornar-se boja. Però si som pacients i provem a que es refacin sols, el proper cop el seu cos respondrà millor.
De veritat.
Segueix nens malalts | Comentari (0)Num 93. A veure si, entre avui i demà, fa el tomb.
La Marianna es la meva pediatra. Bé, la dels meus fills. Fa 10 anys que la conec, els mateixos que fa que ella em pateix a mi i als mocs dels meus cadells.
Quan la projecto mentalment, la veig amb la bata blanca i la escolto dir això: – a veure si, entre avui i demà, fa el tomb.
Quantes vegades a la vida ho deu haver dit??
A mi i a tantes, perquè, en bessonades o no, el primer any de guarderia, excepcions a part, que, com amb els còlics, sempre n’hi ha, el primer any de guarderia et toca pagar per tenir-los a casa.
Si en els seus primers mesos de vida no se t’havia passat pel cap abandonar-los, ara, quan les nits en blanc i els plors enfebrats et trauran de polleguera, quan, “l´aparatet ditxòs” t’avisarà i et ferà alçar per deambular com un zombie amb les mans plenes de xeringues de colors, ara, repeteixo, els instints maquiavèl·lics et tornaran a dominar: Que bonic quan, a les tres de la matinada, el toques i notes com bull. Quan li dones el dalsy i l’escup.
La famosa frase, vomitiva ja, de que: – que li deu passar? T’acompanyarà, intermitentment, vint-i- quatre hores, penjant de la llengua i del cervell, de les orelles no, perquè hi tens l’oïda ocupat, connectat, a la seva respiració. Amor de mare o una penitencia?
I ho saps, i ho sé. Que són tres dies d’antitèrmics, caigui qui caigui, uns dies més si t’atreveixes amb la homeopatia i si, desprès, no fa el famós tomb, caldrà donar-los antibiòtic.
Però, que vols que et digui, no m’amoïno intencionadament. No he après de l’experiència i per aquest motiu tampoc puc evitar-ho. Cada vegada que un dels meus fills esta malalt em temo el pitjor.
Una “llaga” a l’estómac em sortirà…qui em manaria a mi!!!
Segueix nens malalts | Comentari (0)