Num 4.Trenta i pocs quilos mes.

Dels cinquanta quilos vaig passar als vuitanta i pocs en qüestió de 7 mesos.

Tu no ets conscient, evidentment, de que el canvi es tan gran, però nomes et cal veure les cares dels que fa temps que no t’han vist.

Passes de ser una dona mes o menys de bon veure a ser una taula “camilla” sense braser. De ser l’objecte de desig a, bàsicament, un  bot. Quan veus aquelles panxolines tan mones a les revistes, tu et mires al mirall i, sincerament, no t’hi identifiques. No ets un ser, ets un recipient.

Però això es gradual i sota els efectes de la droga maternal no et sembla tan greu.  A posteriori fas teu el mite de que “la bellesa es troba a l’interior” i ja esta.  De totes maneres, com tot, es temporal. Amb paciència i una dieta, el cos acaba trobant el seu origen. Tot torna al seu lloc. O gaire bé tot.

Al principi  et palpes el ventre i no notes res. S’hauran equivocat? Examines el paper higiènic cada vegada que vas al wc i en vistes de que no hi ha pèrdues penses: -be, deu seguir tot aquí dins. (i molts cops, tot i havent pèrdues, segueix estant tot allà dins). Així que esperes la propera revisió, mes que res, perquè el metge ho confirmi.

Les revisions. Les cites mediques. Son com el següent episodi de vent del pla. Les embarassades vivim contant les hores que falten per la pròxima ecografia. Son les primeres fotos dels nens. Una mena de amfibis, cap grossos recargolats. Els nostres fills. I son de veritat: -has vist com es bellugaven?

I tenen caràcter: -serà hiperactiu?

Observem esmaperduts aquella imatge borrosa i diem:-es veuen perfectament.

Ens la mirem i la remirem (de vegades, a l’inrevés) i cap a la tercera ja hi trobem semblances familiars: – tindrà el teu nas.

Seguiment embaràs multiple | Comments (2)