Num 2.Que ho sàpiga tothom

La segona gran emoció que sents quan saps que seràs mare, es l’emoció de poder-ho explicar.

Primer, quan? Tres mesos? Massa temps.

A qui? A tothom. Als germans. Als amics. Als veins. Al mon sencer. Desprès resulta que poques vegades reaccionen com esperàvem. Però ens passa això. Tendim a creure que el que ens afecta a nosaltres té el mateix efecte sobre els altres.

- Quan ho sàpiguen els meus pares…..Ai els pares. Sempre ens persegueix l’obsessió aquesta. Que es sentint orgullosos, feliços de tenir uns fills tan fantàstics.

En la meva primera experiència jo nomes feia 3 mesos que m’havia casat. Ells estaven en procés d’assimilar que la seva filla gran ja no vivia a casa i habitaven en aquell període en que miren de tractar-te com a un igual. La nena te marit. La nena ha de fer sopar. La nena paga els rebuts de casa seva.

Pobrets. Els tenia a tots dos asseguts a taula. Vaig fer la deguda fotocopia de l’ecografia i els hi vaig donar tot dient alegrament: -Felicitats avis!!!

La mare amb  el paperet entre els dits i el somriure mig trencat feia esforços per mirar d’entendre quina relació hi havia entre el que jo li deia i aquella mena de dibuix estrany. El pare no deia res. Quan la mare el va mirar interrogant ell, que sempre ha estat molt llest i concís, va sintetitzar: -que esta prenyada!

Però això no va ser res.

Faltava el millor: Va haver un silenci llarg. La noticia de que venien bessons els va sobrepassar. Com si els haguéssim bufetejat.

Estaven desubicats, amb les galtes vermelles i fora de joc.

La mare diu que no va dormir en tota la nit. Perquè?

Fins que no tens fills no saps el perquè de moltes coses.

Seguiment embaràs multiple |