Num 75. Mètode Estivill

Si o no?

Si t’acostes a l’any i encara no has aconseguit que dormin d’una tirada la nit sencera, tard o d’hora, sentiràs parlar del Mètode Estivill.

Funciona? Si, si ho fas bé sol funcionar. En els meus i en els que conec a la majoria els hi ha anat bé. No a tots.

Ho aconsello? No puc respondre.

He estat debatent amb mares que ho defensen acèrrimament i també n’he conegut algunes poques que ho detesten amb la mateixa intensitat. Les dues versions han influït en mi. Aquestes alçades no m’hi veig en cor de pronunciar-me en un sentit o altre. Crec que el millor serà que, com jo, llegiu el llibre i hi apliqueu el vostre sentit comú. L’essència del que hi diu és un criteri molt vàlid que podreu fer servir en diversitat de moments ( no solament per dormir) de l’educació del vostres fills.

Si mes no, no serà una pèrdua de temps.

Hi ha un concepte que tinc clar i que m’ajuda davant els dubtes diaris que ser mare em comporta:

L’objectiu més important que tinc es fer que ells creixin i puguin desenvolupar-se lliurement sense dependencies físiques ni psicològiques.

I de vegades és tan dur!!

Sé, que per aconseguir-ho haig de renunciar a la part egoista que els voldria lligar a mi eternament  i també a aquella part del camí fàcil que concedeix sense assumir les conseqüències. Ho faig  ara perquè espero la recompensa a llarg termini.

I potser m’equivoco, ..quan em miren amb els seus ullets tan nets i estenent les manetes, cridant-me amb els ditets…M’hi esforço, perquè vull que siguin adults autosuficients que sobrevisquin a la meva falta el millor possible. Que la seva felicitat no depengui de la meva existència. Perquè els estimo de veritat.

 

D’aquí a l’adolescència…quin trajecte més llarg i complicat. Som al principi, només; Aprendre a menjar, caminar, dormir…estem en la part bàsica, com si diguéssim,  i ja ens em fem una idea, d’entrada, sabem que res és tan fàcil com semblava.

Seguiment reflexions |