Num 37. Desprès
Sempre hi ha un després.
De la depressió post part també te’n surts.
Sabia que jo no era així. Que tot el que notava no era mes que un miratge, la meva ment m’enganyava. No tenia motiu. Cap ni un. Les coses dolentes eren meres excuses per justificar l’estat d’ànim. Tenia que descobrir la solució. Havia de resoldre com fer fora de mi les boirines.
En la primera revisió li ho vaig dir el metge:
- si us plau ajudi’m.
Tots insistien en que només els fàrmacs em podrien fer millorar. M’hi resistia.
-busquin en el meu cos, alguna cosa s’ha alterat.
No ha pogut ser fins quasi bé 4 mesos mes tard en que unes anàlisi de tiroides detectaven hipotiroïdisme.
Per fi.
Sabeu que em va dir l’endocrina?
“Moltíssimes vegades es confon la depressió post part amb una alteració de tiroides. Per desgracia passa massa temps abans no la tractem i resulta irreversible.”
Com pot ser?
Els defectes hormonals es localitzen amb una simple anàlisi de sang.
Entenc que pels metges som poc mes que un historial. Ho comprenc perquè sinó els que acabarien malament del cap serien ells. Per això, també, en ocasions s’equivoquen.
Cal no confinar-se de ple. Cal que cada una vetllem per nosaltres mateixes i no renunciem a conformar-nos.
Si no et trobes bé, busca. No desisteixis fins que sàpigues.
Els problemes son només un repte. Existeixen per cercar la solució.
No perdis temps. No et preocupis, ocupa’t .
I la trobaràs.
Seguiment tenir bessons |Ves a una contesta