Cialis vs. Viagra

Num 30. no

març 3rd, 2009

Em consta que hi ha dones que els passa el contrari, però, a mi, ara ja ho sé, no m’agrada que vinguin a veure’m desprès de donar a llum. No suporto les reunions socials bora el meu llit, de fet, em poso malalta només pensar amb qui serà el pròxim a obrir la porta: 

-Hoooola!, a veure????

Em dediquen una fracció de segon, de reüll i de pet cap els bressols. Els miren, els toquen, els desperten…aaaagggg!

      -que guapos! Quan han pesat?

I els importa un rave la informació. M’ho pregunten com excusa, es el peu que els fa falta per explicar experiències pròpies, exagerades clar, si els diguessis 5 quilos elles dirien deu. Jo mes, jo mes, jo mes.

            - He vingut amb una amiga, la Mercè. Mira nena, que ho veus? La segona vegada que te bessons!!!

            I l’altra palplantada, flipant. Amb la capseta de bombonets que ha oblidat donar-me.

            Això!, vinga!, passin passin!. Solament calia un subtítol sota el numero d’habitació: “cas extraordinari de reproducció. Entrada lliure”

            Set son les persones, contades a consciencia, nomes set. Set, els que em venia realment de gust que m’acompanyessin . Gent amb qui em sento còmoda. Amb qui puc plorar, amb qui puc dormir, amb qui puc estar sense dir res. Tots els altres, fora!! No els vull, no els necessito, no em convenen. No almenys aleshores.

            Però, costa tant!!! Sap tan greu ferir les sensibilitats!!

            Ens ho haurien d’ensenyar de petits:

A voltes, sense remordiment, simplement, hauríem de dir : NO.


Una contesta to “Num 30. no”

  1. yvonne on març 5, 2009 18:32

    Recordo molt bé aquest sentiment, la necessitat de dir NO, però no vaig poder!! No es gens fàcil.

Adreça web de seguiment | Comments RSS

Ves a una contesta

Name (necessari)

Email (necessari)

Lloc web

Speak your mind