Num 28. El meu segon part…de bessons.

Les comparacions son odioses però francament inevitables sobretot si parlem de bessons.

El segon part res va tenir a veure amb el primer. Va ser un plis. Una mera transició quirúrgica. Venien de peus així que no hi haurien imprevistos.

Deu anys desprès tornava ha estar esterilitzada i monitoritzada amagada darrera el meu ventre i de nou els sorollets i els comentaris i aquella oloreta a rostidet que menciona la Marisa.

Com un ou dur al qui li treuen el rovell. Bluff em van arrencar el Ton de les entranyes:

• - Ja el tenim aquí!!

Me’l van entaforar al morros perquè li fes un petó però a penes el vaig veure. Vaig alçar la cara , vaig allargar el braç, però ja se l’havien endut. A la Martina la escoltava plorar abans inclús que sortís de mi.

• - Tot ha anat bé. Els nens estan perfectes, els estan vestint.

Em van cosir i se’n van anar.

• - De seguida et portaran a planta.

Recordo aquella estona sola com una estona molt trista. Una mitja hora en que l’única a aparèixer va ser la dona de la neteja  que protestava pel mullader que, suposo, havien provocat les meves placentes.

Em figurava tothom a fora, festejant.

El que a mi em passés ja no tenia importància.

Uns núvols grisos, depriments, em rondaven.

Una boira que m’havia d’acompanyar tres o quatre mesos mes.

Seguiment embaràs multiple | Comment (0)