Num 121. La Marco. (continuació)
La pell de gallina em fa picor a les cuixes. Quina frissança!
Els radiadors espeteguen i ens revifen. La classe fa l’olor a humit que em dut als abrics. El dia s’alça, brillant. Es cola per tots els forats. Entre tantes taules i cadires, guanyant la partida als florescents derrotats.
Son les 9 i 5. mai no arriba tant tard.
Tothom es al seu lloc però sempre hi ha qui vigila. Les falses alarmes del bufó de torn em tomben el cor.
- I si no ve?
- Si que vindrà si. (Diu la Pons)
- Si treballessis no tindries tanta por. (Sentencia la Busquets amb la seva veu i el seu posat de persona gran)
Mentre m’amonesta li faig vistetes a la llibreta. No hi ha manera de veure-li els deures, els te blindats amb els deu dits tant llargs que té.
- Que ve, que ve….
Una corredissa, una motxilla que cau, algú que li rondina, la porta que es tanca; patapam.
Uns segons de “despiste” que em permet comprovar que el tren A de la Busquets ha arribat deu minuts abans que el meu. Ai. Ai. Aiiii. Ho tinc malament, segur.
- Ai senyor.
(Continua…)
Seguiment educacio infantil | Comments (3)3 Contestes to “Num 121. La Marco. (continuació)”
Ves a una contesta
Ole,oleeee!!! M`ho estic passant pipa llegint aquests capìtols…
Em tens amb un ai al cor…. soc d’Igualada i tinc 36 anys, per tant conec la llegenda de “la Marco”. Tot i que no l’havia vist mai era coneguda per tothom i, fins i tot diria, que era com una espècie d’home del sac!
Estic super intrigadissima i et felicito de tot cor. Aquesta manera d’explicar-ho fa que em senti tu per un moment, és com si també ho estigués visquent…
S´agraeix Monica. M´has fet agafar forces.. a veure si en el proper capitol soc capaç de descriure-te-la prou be com per a que puguis veure-la…..