Num 120. La Marco (continuació)

 

Ni els leotards, marró, de llaneta, em treuen els calfreds.

La Viarnès diu que l’uniforme és un fàstic, i té raó: – a l’estiu et mores de calor i al hivern… Sempre ho diu. Ho diu moltes vegades. I això que el seu sembla encara més prim. Es un parell de tons més clars i més curt. El meu m’arriba un pam per sota els genolls. No em queda tant bé. Es clar que ella té germanes grans i jo no.

Surto al carrer a desgana.

La meva cosina m’ha vingut a buscar i marxem encongides carrer Odena avall. Té la meva mateixa edat,  quasi com una bessona. Me l’estimo més que a la meva germana, estic segura que ens farem velletes juntes. No ens separarem mai.

Em persegueix la son i el mig litre de lavanda Puig que m’he abocat al cap. No tinc ganes de dir res, però, no es important si no parlo, puc fer això amb les persones que hi tinc més confiança. Penso: no me la imagino vestida de carrer. A la Viarnès, vull dir.

 

( “Hi ha dues coses que no entraven en els meus paràmetres imaginatius d’aquella edat; L’una, vestir sense uniforme. L’altra, que em cridessin pel nom. Desprès de quinze anys seguits sent la Pujabet encara avui em sembla que no soc jo quan diuen Anna”)

 

Al carrer Sant Magí hem atrapat la Cañabate i la Torrecilla. Sempre ens guanyen. No callen. Com tenen forces tan aviat? Les passem de llarg.

Potser al final no plou, pel que sembla soc l’única que porta botes de pluja. Coses de la meva mare.
Al passar el Kursal, la vorera es massa estreta, no hi cabem les dues. Salto baix.

Quin rollo, ara mates.

El cel es tapa. Igual si que plourà.

La policia, el cisteller..

Som davant la parada de la Hispano, abans de travessar, i me la miro, a la Susanna, la cosina,: – que deu sentir ella que es intel·ligent en una classe de la Marco?

Es l’hora en punt i la plaça de la Creu és un bullidor de pares i nens.

El cotxes piten, els sortegem.

A dins.

Els petits fan cua.

Saludem a la portera, l’Antònia, i amunt.

Quin rotllo, quin rotllo.. M´haig d´agafar de la barana per arrossegar el meu cos…

Si no vingués….

Segur que no falta. No ha faltat mai, de mai, de mai.

Diu una llegenda escolar que abans de construir la escola ella ja venia amb el maletí, que és mil·lenària.

No m’estranyaria.

(continua)

Seguiment educacio infantil | Comment (0)