Num 119. La Marco

 

 

“Abril, Alonso, Bonilla, Busqu…….Valdivieso, Viarnés i Vivó”

 Tinc dotze anys i son quarts de vuit del matí.

Març, hivern.

No em vull llevar.

Em tombo mandrejant i al girar el cap em ve l´olor del coixí. Té la meva escalfor i despren aroma a sabó i net. Se m´escapa un suspir entre els llavis ganduls, omplo els pulmons i m´abandono de nou en un son profund.

 

( ” Si veniu cap el racó entre la finestra i la paret, de la meva habitació estant es veu el carrer. Practicament es fosc.

La gent transita tapada i caminen rapid com si fossin bandolers. Pel punt de les bufandes se’ls hi escapa l’alè fantasmagòric.

Si obríssim i sortíssim no sentiríem passar cap cotxe. Només el taloneig d´algú que fa ressons.”)

 

 

Obro els ulls. Els torno a tancar.

La mare trasteja. Quanta estona fa que m’ha obert el llum?. D’aquí a poc rondinarà.

-          Annaaaa!!!!!!

No em vull llevar.

Aixeco les parpelles i el diploma de natació em saluda, hola, com cada dia. M’arrenca de males formes de les meves nones.

Badallo.

M’enfonso sota les mantes mentre per l´escletxa de la porta es van colant perfums de cafè que em diuen que el dia ja ha començat i que, per força, m’hauré d’aixecar.

Som dimecres i a  primera hora toca mates. Es l’únic horari que em sé.

Em trobo malament i no faig comèdia.

Només de pensar que veuré aquella bruixa, que ja la veig.

La veig a la banda dreta i a la esquerra i penjada del diploma. 

Se’m regira l’estómac.

Em poso l’inrevés de la ma al front, amb esperances.

Si almenys tingues febre…. Si em pogués quedar al llit….

 (continua…)

Seguiment educacio infantil | Comment (0)