num 114. Antibiòtic
Compte.
Es un any especialment dolent pels refredats i just comencem.
Vigileu amb els antibiòtics, si no son necessaris, poden fer molt de mal.
Els metges, també s’equivoquen, són humans, i de vegades actuen empesos per les desesperacions de les mares.
Recuperem això també de la nostra infància.
Feu memòria.
Quan la febre ens feia guardar llit i no hi havia constipat que no tingués els seus tres dies de pujada i uns altres tres de baixada.
Tornàvem fortes les defenses.
L’antibiòtic era per casos extrems.
Només s’avisava al practicant, amb les seves xeringues de vidre que fèiem bullir, quan el metge venia, al cap de 8 dies, amb el maletí de pell i li demanava a la mare una cullera que ens entatxonava fins a fer-nos estossegar.
La immensa majoria vam sobreviure.
Sé que amb dos petits i malalts una corre el risc de tornar-se boja. Però si som pacients i provem a que es refacin sols, el proper cop el seu cos respondrà millor.
De veritat.
Seguiment nens malalts | Comment (0)Ves a una contesta