Num 109. L´hora del bany

Banyar-nos junts ho vam fer molt temps.

Tant, que em vaig començar a fer gran i com que tenia vergonya d’ensenyar, just això, les meves vergonyes, doncs m’hi ficava amb banyador.

Primer jo i uns anys desprès, la meva germana.

Vaja, per fer-nos una foto.  Pena de no haver-la fet, ara ens faríem un tip de riure.

Els pares, més criatures que nosaltres, una mica desorientats amb el tema de la pre-adolescencia,  no en van donar importància i feien com si fos tant normal rentar-nos pràcticament vestides.

Quin “follon” de cames.

Les dues “bledes solejades” ensabonant-nos com podíem i el meu germanet al mig, nu de dalt baix, com un cuquet relliscós. Pobrissó, no feia més que mirar-se els genitals i preguntar-nos quan i fins on a ell també li sortiria pel.

Es clar que se’n moria de ganes.

Quina llàstima. S’enrabiava perquè volia poder-se posar, com les seves germanetes, els calçotets de nedar.

Seguiment infantesa | Comment (0)