Num 11. naturals o artificials ?
Es que hi ha nens artificials?
Si una pregunta els hi penja de la llengua a tots aquells que et veuen en estat i saben que em portes dos ( o mes) es aquesta. T’ho preguntaran o no, però pots estar segura que la tenen allà, apunt de petar-los els morros.
Si.
A més, hi ha una equivocadíssima lluita de mèrits. Si són naturals, ets una super-woman o una conilla, depèn de qui ho valori. Si heu fet us de la ciència per concebir; -tu t’ho has buscat!!
He tingut l’ocasió de viure de prop un procés d’adopció i un de fecundació in-vitro i puc garantir que no hi ha fills més desitjats que aquells que venen per mètodes alternatius.
Molts de nosaltres, els que procreem sense dificultats, no resistiríem ni la meitat del procés i dubtosament passaríem tots els exàmens.
T’imagines un embaràs de dos anys?
Per mi, son pre- pares exemplars. Amb la seva tenacitat, amb les seves ganes renovades desprès de cada negatiu, amb un sac ple d’il·lusions i amor com el que porten a sobre quan els donen l’enhorabona, així es com ens hauríem d’enfrontar tots a la vinguda d’un nou fill.
Segur que fèiem un món millor.
Perquè em molesta la pregunta quan me la fan i perquè crec que mereixen un reconeixement, m’ha vingut de gust dedicar una part del meu blog a totes les persones que estant buscant ser pares per mètodes distints als tradicionals.
Seguiment embaràs multiple | Comments (2)2 Contestes to “Num 11. naturals o artificials ?”
Ves a una contesta
Sempre m’agradat molt llegir-te, i disfruto molt dels teus escrits, però avui llegint això, més q mai he volgut dir una coseta, t’haig de donar tota la raó, he viscut amb amigues una adopció y fecundació i es tan o més desigats, i he pogut comprobar la seva fortalesa, i crec q jo no la tinc, admiro la seva paciencia, i l’amor amb q esperen els seus fills.
Tens tota la raó, per més que s’ha de valorar cas per cas, no és gens fàcil aventurar-te amb les TRA. Nosaltres vam haver de fer de tot i més, molt de dolor, angoixa, incertesa…però el resultat és una meravella de nens, ha valgut la pena tot el procés. I sí, tothom pregunta. A mi no em molesta, sóc conscient de que t’has de trobar en situació per a entendre-ho, igual que les famílies que decideixen adoptar en comptes de tenir descendència biològica. Cadascú sap les seves coses.
Una abraçada
Marisa