Num 7.els darrers mesos

 

 

Tan amb els uns com amb els altres els darrers mesos d’embaràs vaig haver de dormir asseguda en una butaca.

Si m’estirava em faltava l’aire i necessitava d’alguna persona per incorporar-me ja que les meves abdominals s’havien tornat inútils. Havia l’opció de rodar cap els laterals però estava segura que si aconseguia posar-me bocaterrosa acabaria rebentant per algun costat.

 En el moment en que no visualitzes la part de dalt de les teves cuixes ja no ets independent. I val mes que no la visualitzis. No caiguis en la temptació d’agafar un mirallet perquè si tu veus el que el ginecòleg veu cada setmana, deixaràs d’estimar-te.

I, hi ha coses tan banals com posar-te els mitjons o cordar-te les sabates, per no parlar de les depilacions.

Cap el sisè mes encara té’n vas sortint. Flexiones el genoll, corbes tan cop pots l’esquena i fas punteria amb les calces. Els mitjons son mes difícils perquè se’t queden arrugadets a la punteta i el taló es resisteix.  Mes endavant ja es impossible.

Jo tirava  ma del meu marit i dels meus fills grans. Es tornaven per ajudar-me als matins: - mama, no hi cap. I si et poses les sabates del papa?

Al final de retaló. Que mes dona, si ningú no em mira mes avall de la panxa. Ni mes amunt. Una dona embarassada de bessons, els últims mesos nomes es panxa.

Quan et trobes la veïna: -Ai, em feies patir els últims mesos, no t’ho volia dir però amb aquella panxa….!!! I penses: - no calia que em digues res, mentre vostè em mirava la panxa jo veia com els ulls li sortien de les òrbites.

Realment els perjudicis se’n van a fer punyetes.

Hi ha dos conceptes que jo he adquirit d’aquesta època: D’entrada, m’importa un bledo el que diran perquè diguin el que diguin la teva vida nomes la vius tu i de sortida, soc molt sensible a les discapacitats i a tanta gent com ha de viure sempre amb aquests tipus de dependencies.

Seguiment embaràs multiple |