Num 10. El psindrome niu

Instints basics. Som animals, de vegades ens oblidem. Quan estem embarassades ens venen impulsos que la raó no pot justificar.

-Mmmh, tinc unes ganes de menjar unes pipes ben saladetes….!!!!  

necessitem sodi? Proteïnes?

Si corressim a quatre grapes per la selva ni ens ho plantejaríem, lleparíem alguna pedra o rosegaríem unes arrels, però som persones i aleshores cal mesurar-ho, planificar-ho i analitzar-ho.

Si ens escoltéssim tindríem la resposta d’immediat.

Un dia et lleves i ho veus tot brut.

Ja fa dies que no dorms molt be.

Vas al projecte d’habitació dels teus nous fills i una escalforeta t’infla les galtes.

• - mare de Deu, com ho faré? Si no tinc res apunt.

Remenes les bosses i bosses de robeta que has anat acumulant i la pena t’envaeix.

• - Pobrets! Que els hi posaré?

I té’ls imagines allà, en els teus braços, despullats com dos bistecs.

 

A continuació, sorprenentment,  una energia sobrehumana et posseeix.

Amb aquella panxota de vaca empordanesa t’enfiles per  arreu i trobes merda  en llocs insospitats: damunt la rapissa de la porta del cel obert, darrera el radiador de darrera l’armari de l’entrada…

Et deixes les ungles per treure aquella taca de vernís que durant dos anys havia conviscut amb tu tan alegrament.

Amb els dos monyons que tens per peus i amb la cara de “no me’n sortiré”, passadís amunt, passadís avall…-Truquen a la porta? Amb la feina que jo tinc!!!

 

Si fóssim un ocell buscaríem branquetes i farciríem un niu en l’arbre mes espès del bosc. Si fóssim una rata, xalaríem per un trosset de plàstic i una mica de llaneta per endur-nos al cau.

Seguiment embaràs multiple | Comments (2)