Num 5.canvi d´imatge

 

Un dia et lleves i no pots cordar-te els pantalons. Els estaré asfixiant?

Deixes el boto descordat i vas a comprar roba pre-mamà. Ha arribat el moment. Gorda no, embarassada.

Entres a la botiga amb un somriure, escoltes la dependenta com s’entreté parlant amb una altra noia en estat i penses: -jo mes, jo en porto dos.

Certament et sents especial per ser mare de bessons ja des de l’embaràs. La curiositat que desperta en la gent, l’exclusivitat per ser d’alguna manera “una raresa ” en l’espècie, es quelcom que t’acompanyarà sempre i que repercutirà en els nens. Els meus fills grans quan els hi preguntaven si eren germans, durant molt temps responien: -no, som bessons.

Fas una ullada a la roba de bebè però un bloqueix mental et diu:-no t’hi acostis, encara no. Així que vas directament cap els texans elàstics i mentres tafaneges aquella mena de bossa posa-ventres, et sembla exagerat. T’ho probes i et veus ridícula,  et va massa ample i al final tires curt. Sempre tires curt el primer cop. Perquè ets incapaç de preveure les dimensions que agafaràs.

Amb els pantalons en ma, passes per la farmàcia i et deixes ensabonar comprant la millor crema anti-estries. – A mi em va anar molt bé! Et diu la dependenta i t’ensenya un melic rodonet i un ventre llis. No m’enganyava. ,Però es que ella va tenir un embaràs normal, amb un pes normal, i una silueta de revista i jo, per dir-ho d’alguna manera, necessitava mig pot per untar-me tota.

En el meu primer embaràs vaig renovar integrament el vestuari del meu armari. En el segon, vaig donar veus i tot el que vaig fer servir era de segona ma.

En el primer una part important del pressupost la vaig destinar a la cosmètica. En el segon, quan m´enrecordava, oli jonsons baby, que tenia per casa de quan els nens eren bebès.

Del primer en van sortir estries, i del segon, doncs també.

Seguiment embaràs multiple | Comment (0)