Anna Pujabet

Per estrany que us sembli el que diré, m’heu de creure.

No és una broma.

Us resultarà inversemblant, si, però hi ha manera de comprovar-ho: Veniu i ho veureu.

De fet, la gent que és d’aquí ja ho sap, ho explico sobretot pels que sou de fora.

Com dir-vos?

D’entrada i perquè no penseu que m’he begut l’enteniment us afirmo el que sabíeu o, depenent dels casos, el que ja sospitàveu:

(3 punts bàsics)

 PUNT 1 “els reis són els pares”.  No hi ha més. Es una pena però és així.

 PUNT 2 “els patges van pintats”.  No són negres , van maquillats. I a alguns se’ls hi veu de lluny. … fixeu-vos-hi. (Coll avall són blancs.)

PUNT 3  “l´estel va endollat”.   Increïble, súper increïble,  però cert.

Dit això, agafeu-vos per llegir el que escriuré:   

(Va en serio,)

Hi ha un lloc al món on, malgrat tantes evidencies, els reis són màgics de debò:

A Igualada.

Si, si…

La nit del cinc de gener, aquí,  cada any, succeeix l’inexplicable:

Una munió d’homes de pau omplen els carrers vestits amb robes lluents, plomes i anells delators que consulten cada vegada que són davant d´un nen.

Fan soroll de campanetes quan caminen i olor d’encens quan es belluguen.

Duen un munt de butxaques que no es veuen i de les que treuen monedes de xocolata. Sense parar. Sense parar. Monedes que dringuen perquè  per fora són d’or: Or pur i autèntic.

Es serveixen d’escales. Per emparrar-se a llocs impossibles.  Escales de colors que s’arronsen i s’estiren com el xiclet per arribar a tots els balcons, finestres, finestrons, … el que convingui. Pares i mares, avis i avies, tietes i tiets,  els obren de bat a bat, encara que faci fred i “s’escapi” la calefacció, per deixar-los passar. I doncs? Quina ocasió seria millor!!

Se’ls  parla i se’ls escolta amb respecte i se’ls fa reverencies perquè en realitat són “majestats”.

Camions amb cabines sense fons, infinits,  treuen paquets de manera inesgotable. I una orquestra els acompanya perquè d´una altre forma no podria ser: aquests vehicles són diferents,  no van amb gasolina sinó amb musica.

Tal i com us ho dic.

 I més!!!  I meeeessss!!

Eh?

A que heu quedat ben parats?

Aquí està, el projecte més immediat dels que tenia previst per aquest 2011: El bloc.

Us agrada?

Doneu-nos temps per acabar-lo de perfilar, tingueu paciència que encara hi ha moltes cosetes per reomplir.

De moment, us en faig un tour ràpid del que vull que acabi sent:

CATALÀ/CASTELLÀ . Hem anul·lat el bloc únicament castellà “madre de mellizos” i l’hem fusionat aquí. Perquè tothom pugui llegir com millor li convingui. Començarem a traduir els post des del principi, de mica en mica.

TAULETA DE NIT.  Un racó on hi deixaré el llibre que tinc entre mans. Us en parlaré, us opinaré i m’encantarà que me’n digueu la vostra. També allò que llegeixen els meus fills i el que han llegit i el que crec que és recomanable, com cinema, teatre, cine, blogs…

RECEPTES PER ESCRIPTORS. El farciré de tanta informació com trobi arreu sobre temes que interessin a gent com jo. Vull dir, a la gent que a part de tot el que fan a la vida, també senten passió per les lletres.

CONTES. S´hi escolaran els contes que escric al bloc més d’altres que escric fora d’aquí. Contes que he fet servir per altres coses i contes que tinc en un calaix. De tot. I per tots, grans i petits.

No cal dir-vos que la vostra col·laboració és inestimable. Sense vosaltres això no te raó de ser.

Voldria desitjar que seguíssiu sent tan valents i creatius amb els comentaris que pengeu.

Les opinions que hi deixeu es visiten tant com els posts,  així que, si us plau, no deixeu de fer-ho.

Caldrà situar-vos millor en el mapa del nou bloc, ho sé, és un més dels petits detalls que estem arranjant….

Aquest 2011, serà un bon any.

En tinc tots els presentiments.

Veurem si al final em fareu sortir els colors, carai, que sembla que us tingui comprats!! !!!

Avui el meu germà m’ha dit que sóc el seu ídol, serà possible!!  vejam si  m’ho creuré.

No, de debò, sou tots molt amables, i no deixeu de sorprendre’m; mira que recordar això del casament… Bé, a tu també mil petons, Raquel, no saps fins quin punt has encertat.

Res, que volia dir-vos que estem mirant de fer arranjaments al bloc en els propers dies.

Em fa gracia posar enllaços amb altres blocs que segueixo, com els de la Mireia, la Tina, el de l´Ana… i més coses com recomanacions de llibres, dibuixos, vídeos….Per tot plegat potser us trobareu alguna vegada el bloc “mal penjat” o “descol·locat” o com es digui, però tingueu paciència, d’acord? Desprès serà molt millor.

Ah, si! Pel Pere, sobretot, però per d’altres que també m’ho heu demanat, us he posat una foto meva, discretament, en el QUI SÓC, solament caldrà “ clikar”  al damunt per veure-la.

Un cop més,  donar-vos les gracies per acompanyar-me sempre i ens veiem en el proper post.