febrer 17th, 2012
Núm 301. El que serà, serà.
El que serà, serà. Això diu la cançó de Doris Day quan el nen pregunta a la mare com serà ell de gran.
La majoria de nosaltres fem muntanyes de quotidianitats però hi ha pares i mares pels que la feina és seva alhora de trobar escletxes on agafar-se i pujar aquestes muntanyes.
Dues coses tinc clares:
El futur és incert per tothom.
Els somriures dels nens van ben nuats amb els nostres.
Un petó fort, fortíssim, als pares amb els cims més difícils d’aconseguir.
