febrer 25th, 2009
Num 22. la culminació de l´embaràs
Quan arriba el moment de recollir el fruit d’una sembra tot cobra sentit.
Per fi. Ha arribat la conseqüència. La resposta. El resultat.
Es com si aquestes puntes emocionals de la nostra existència no tinguessin també la seva continuïtat: la nota d’un examen, la festa d’aniversari dels 18 anys, … el mes important es la meta i quan l’estàs travessant, l’èxtasi.
Jo diria que son contades estones en que els humans vivim el present i nomes el present amb concentració i intensitat. Tanta intensitat, que la percepció de la realitat pot quedar,confosa, borrosa, alterada.
Així entrem al paritori amb el cap ple de serpentines i globus sensorials.
L’anestesia , la situació i els mites ajuden a la confusió i jo no tinc res a dir perquè sense la medicina no estaria en aquest món ja faria temps, però, realment, s’ha de viure molt diferent un part en la intimitat que en una sala estèril ple de gent embolcallada.
Quan una mare primerenca em pregunta jo sempre explico:
– Per mi va ser com si m’operessin. Com si m’haguessin tret els dos ronyons. Quan els vaig veure no em va semblar mes que això. Una part vital de mi fora de mi. Cap on se’ls enduien? Facin el favor de tornar-me’ls els necessito a prop, m’hi va la vida!