febrer 26th, 2009
Num 23. part amb dolor?
Si als nostres avant passats els haguessin dit que existia la manera d’inhibir el dolor haguessin cregut que era poc mes que bruixeria. A mi no deixa de sorprendrem com amb una pastilleta diminuta pugui desaparèixer el mal de cap, per no parlar dels fàrmacs capaços d’alterar el nostre estat d’ànim. Crec que si hem arribat fins aquí es absurd no fer-ne ús. Patir per patir?
Però, altrament, patim per patir?
Estic desenvolupant una teoria. La baso amb la meva experiència.
Penso, que l’embaràs i el part són un procés natural. Quan l’adulterem hem de provocar, per força, unes conseqüències.
Crec que hi ha una estreta relació entre l’absència de mal al parir i la depressió post part.
Els meus fills gran van venir al món desprès de dotze hores de contraccions, amb els petits vaig passar de tenir una panxa a carregar amb dos criatures mes en tan sols 20 minuts. El meu cervell no va processar. La meva part conscient si, però la inconscient no. Alguna mena d’accident entre hormonal i químic em va fer caure en un pou tan fosc com asfixiant del que m’ha costat molt sortir.
Hi he donat voltes i voltes i en l’auto anàlisi la conclusió es aquesta:
La ciència hauria de trobar la manera de simular el part quan esta clar que haurà de ser cesària. Amb el temps adequat i la dosi de dolor suportable perquè la part mes recòndita i animal de la psique reconeixi que ens estem reproduint.