Imagineu un niu amb un pollet que ja no és un pollet sinó un poll com una casa de pagès:
Ha mudat les plomes, te el bec dur i potent i les mides i proporcions perfectes d´un exemplar adult.
Ara donem el cas de què, pel que sigui, als pares del poll se’ls gira el cap i de sobte decideixen impedir de totes, totes, que l’individuo aixequi el vol.
¿que passaria? Llegir més…
Els nans de botes verdes tenen el nas llarg i recargolat que s’estira com una serpentina per ensumar el sota bosc.
Viuen com els talps. En forats folrats de molsa, amb moltes xemeneies que quan fumegen fan boirines que mig ho esborren tot.
La broma els amaga però poca falta els fa perquè si s’estan quiets són com bolets. Bolets grossos i pigats d’aquells que ja es veu que són verinosos i no els collirà mai ningú. Llegir més…
La Paulina diu que li va fer fastig, que era bavós. A mi, el meu primer petó d’amor em va agradar.
No, no ha estat el millor. Realment els bons són més recents i contenen més substància que el simple experiment però és veritat que aquell és i serà dels pocs que no permetré esborrar de la memòria.
Me’l van fer quan deuria tenir tretze anys, més o menys l’edat dels meus bessons grans, en un parc molt conegut de la ciutat, el parc de les Tortugues. En un racó discret, es clar, tot i que hi deurien haver sis parelles d´ulls mirant: Llegir més…
En la meva ciutat, Igualada, una professora de p3 (nens 3-4 anys) va proposar un joc a classe, que, des del meu punt de vista, és poc més que un experiment sociològic amb resultats, com a mínim, interessants d’analitzar.
Va donar un globus a cada un dels seus alumnes i els va demanar, senzillament, que bufessin per inflar-los.
Els únics que ho van aconseguir ( i sense problemes) van ser els nens, (fixeu-vos que curiós) amb menys recursos, de famílies “poc” benestants i immigrants.
Jo no escriuré cap conclusió al respecte, cadascú que hi busqui la seva explicació.
El que si que m’agradaria, per tancar la reflexió, és convidar-vos a imaginar una hipotètica situació semblant d’aquí a 20 anys.
Amb els nostres fills i aquests altres nens (menys protegits? Més forts?), en fi, amb aquests altres “iguals” amb els que s’hauran de repartir el món.
No sé, no sé..
.
Quan tenia la edat dels meus fills grans i anava a comprar-me unes sabates amb la mare, les meves dues úniques preocupacions eren: 1. Quines serien les que escollirien les nenes guays del curs superior. 2. Com esquivar les que m’oferia ella, la mare. (resulta que tenia un do especial per trobar les més “cutres” de totes).
