novembre 14th, 2011
En la meva ciutat, Igualada, una professora de p3 (nens 3-4 anys) va proposar un joc a classe, que, des del meu punt de vista, és poc més que un experiment sociològic amb resultats, com a mínim, interessants d’analitzar.
Va donar un globus a cada un dels seus alumnes i els va demanar, senzillament, que bufessin per inflar-los.
Els únics que ho van aconseguir ( i sense problemes) van ser els nens, (fixeu-vos que curiós) amb menys recursos, de famílies “poc” benestants i immigrants.
Jo no escriuré cap conclusió al respecte, cadascú que hi busqui la seva explicació.
El que si que m’agradaria, per tancar la reflexió, és convidar-vos a imaginar una hipotètica situació semblant d’aquí a 20 anys.
Amb els nostres fills i aquests altres nens (menys protegits? Més forts?), en fi, amb aquests altres “iguals” amb els que s’hauran de repartir el món.
No sé, no sé..
.
novembre 3rd, 2011
Quan tenia la edat dels meus fills grans i anava a comprar-me unes sabates amb la mare, les meves dues úniques preocupacions eren: 1. Quines serien les que escollirien les nenes guays del curs superior. 2. Com esquivar les que m’oferia ella, la mare. (resulta que tenia un do especial per trobar les més “cutres” de totes).
Llegir més…
octubre 21st, 2011
De petita si perdia la gana em duien “al curandero”.
La consulta era en un pis rònec de la Plaça de la Creu que feia olor d´esperit de vi i herbes.
L´home em posava amb les espatlles rectes tocant la paret i, prenent-me els polzes, em tibava els braços. Aleshores semblava que una de les dues extremitats creixia més que l´altra. Llegir més…
octubre 7th, 2011
Tinc la impressió de que, darrerament, el mon i els medis de comunicació, només tenen interès a ensenyar-me el costat lleig i negatiu de la vida.
Tant pessimisme s´encomana i no produeix res de bo.
Necessitava injectar-me una mica d´optimisme.
He trobat això i he decidit compartir-ho amb vosaltres.
(poseu els altaveus, la música ajuda)
Bon cap de setmana a tothom.
