Si és veritat que, al final, s’apareixen les imatges importants de la teva vida, en aquest darrer any, jo n’he captat unes quantes que sortiran segur.
El 2011 no ha estat un any qualsevol. En ell he aprés molt, sobretot, de mi mateixa: No hagués cregut mai que podia arribar a ser tan fràgil i tan poca cosa. M’he desprotegit. Si, crec que aquesta és la paraula: desprotegida. Llegir més…
Un home que diu que exerceix la psicomàgia (Alejandro Jodorowsky) assegura que per canviar les nostres insatisfaccions solament cal fer una cosa. Una sola cosa i no és massa important quina cosa sigui aquesta mentre compleixi un únic requisit:
“Que no ho hàgim fet mai abans”.
Igual val canviar el saler de lloc com sortir despullat al carrer.
Com major sigui l’atreviment del que se t’ocorri, majors seran els canvis que es desencadenaran sols a continuació.
Si ho penses bé, té la seva lògica.
De vegades simplement es tracta de trencar cercles viciosos que s’han convertit en la “nostra manera de viure”.
Res és així perquè així és.
.
Imagineu un niu amb un pollet que ja no és un pollet sinó un poll com una casa de pagès:
Ha mudat les plomes, te el bec dur i potent i les mides i proporcions perfectes d´un exemplar adult.
Ara donem el cas de què, pel que sigui, als pares del poll se’ls gira el cap i de sobte decideixen impedir de totes, totes, que l’individuo aixequi el vol.
¿que passaria? Llegir més…
Els nans de botes verdes tenen el nas llarg i recargolat que s’estira com una serpentina per ensumar el sota bosc.
Viuen com els talps. En forats folrats de molsa, amb moltes xemeneies que quan fumegen fan boirines que mig ho esborren tot.
La broma els amaga però poca falta els fa perquè si s’estan quiets són com bolets. Bolets grossos i pigats d’aquells que ja es veu que són verinosos i no els collirà mai ningú. Llegir més…
La Paulina diu que li va fer fastig, que era bavós. A mi, el meu primer petó d’amor em va agradar.
No, no ha estat el millor. Realment els bons són més recents i contenen més substància que el simple experiment però és veritat que aquell és i serà dels pocs que no permetré esborrar de la memòria.
Me’l van fer quan deuria tenir tretze anys, més o menys l’edat dels meus bessons grans, en un parc molt conegut de la ciutat, el parc de les Tortugues. En un racó discret, es clar, tot i que hi deurien haver sis parelles d´ulls mirant: Llegir més…
