Anna Pujabet

Imagineu un niu amb un pollet que ja no és un pollet sinó un poll com una casa de pagès:

Ha mudat les plomes, te el bec dur i potent i les mides i proporcions perfectes d´un exemplar adult.

Ara donem el cas de què, pel que sigui, als pares del poll se’ls gira el cap i de sobte decideixen impedir de totes, totes,  que l’individuo aixequi el vol.

¿que passaria?

Veurem que opinen els ornitòlegs però molt serà que la cosa no acabi com el rosari de l’aurora.

Potser no toco bores però jo diria que quan els nostres fills arriben a la adolescència, la major part de la seva agressivitat està desencadenada per una situació contra natura.

Entenc que ni el mon, ni ells, ni nosaltres estem preparats per que “els nens” abandonin el niu amb  15 anys. Ho accepto. Però també crec que està fora de context desitjar tornar a casa i trobar-los piulant i amb la mandíbula desencaixada esperant que els hi entafori el menjar.

No tinc massa experiencia en aquest camp, encara. Suposo que ens haurem d’adaptar a les circumstancies d’encabir-nos en el mateix i diminut llit de palles. Com? No sé, suposo que pactant, negociant, traient partit de comptar amb mes mans capaces. Això últim seria pràctic i intel·ligent, no?

El que si tinc clar és que s’ha acabat definitivament seguir educant, potser corregirem com bonament puguem però educar, educar?. Vaja, penso que serà com impossible si no dono per bona la feina feta fins ara.

.

Aquest comentari va ser introduit el dimecres, desembre 14th, 2011 a les 19:15 hores i s'ha arxivat a General. Pots seguir qualsevol resposta a aquest comentari entrant al RSS 2.0. Pots deixar-hi una resposta, o bé fer-ne el seguiment des de la teva pròpia pàgina.