Comentaris a: Num 98. Plou

Per: Mireia

Mireia — Fri, 28 Jan 2011 20:18:58 +0000

Els dies de pluja porten records eh! Per mi eren uns dies fantàstics perque el meu pare em venia a buscar a escola. Jo sempre tornava caminant, però quan plovia apareixia ell, amb un paraigües negre enorme i jo el veia com un cavaller que em venia a rescatar. És un dels records mes preuats que en tinc!

Per: ana

ana — Fri, 28 Jan 2011 20:01:41 +0000

Uff, jo tinc un record de la cançó del Julio Iglesias. Jo tinc un any menys que la Chábeli, i pensava: “si el meu pare fes una cançó per cantar-li al món que m’ha vingut la regla, em moriria!!!” Em feia tanta pena, aquella nena d’ulls axinats
Preciós relat, Anna. Gràcies per compartir-ho. Un petó

Per: Assumpta

Assumpta — Fri, 28 Jan 2011 19:40:17 +0000

Molt bones Anna!
Doncs a mi m’has fet recordar els viatges interminables cap a Calafat, tots sis a dins el cotxe, el meu germà gran de copilot (era el més mogut) els altres al darrera, amb la mare al mig i el petit estirat a la falda pq s’adormís. La mare ens donava trocets de pa amb tomàquet amb una miqueta de pernil dolç per no fer molles.
De fons molt sovint sonava aquell caset amb cançons i contes que ja sabiem tots de memòria però ens encantava.
Quins records!
Una abraçada.

Per: RAQUEL

RAQUEL — Sun, 25 Oct 2009 19:55:02 +0000

Hola Anna!

Ostres! Es fort això dels records, jo estic descobrint que realment tinc molc pocs records de la meva infantesa, curiós el cap , esborra molt fàcilment parts de la vida….

Ens veiem!!!

Una abraçada

Per: Marisol

Marisol — Fri, 23 Oct 2009 20:04:35 +0000

Hola,

També a mi, m`has fet recordar coses de la meva infància. I… parlant de la radio, recordo aquelles tardes d`estiu, a casa de la meva àvia, quan a les quatre de la tarda, a totes les radios del veinat, s`escoltave una veu que deia: Lucecitaaaaa!!!
Era l`hora de la novel.la, jo m`aburria i sortia al terrat a jugar, perquè si hem quedaba a dintre del pis, havía de mantenir silenci absolut. Però de totes maneres, no podía fujir d`aquelles veus, era estiu, i la calor intensa, les finestres eran obertes i crec que es podíen escoltar aquelles veus a tot el barri.

Per: Anna

Anna — Fri, 23 Oct 2009 08:31:29 +0000

Hola Joan, me´n alegro d´haver.te ajudat a recuperar records.
Gracies per seguir per aquí. Tu fas que no sigui cert el mite de que aquest és només un bloc per dones.

Per: Joan Ginàs.

Joan Ginàs. — Thu, 22 Oct 2009 19:32:44 +0000

Hey Anna!!!.

Al llegir-te aquest capítol m´has fer agafar esgarrifances, he recordat quan el pare conduïa i sentía a l´hivern aquella fredor al seïents d´escai d´aquells 4×4 construïts d´alumini dels anys 70´s, sense calecfacció, els quals entrava l´aire fred per tot àrreu. Sí, m´has fet enrrecordar també de l´olor de goma podrida del seu interior també amb marejaven com a tú. Ara penso amb el meu pare molt més jove que jo i amb tres fills…!!!.Ara penso…, quan ell tenia ara la meva edad, i jo amb 11 anyets ja li demanava una moto…!!!. Sí, també he pensat igual que tú quan anaves amb la teva mare amb el cotxe i ella plorava quan cantaveu la cançoneta…
El temps passa i no és pot parar amb res, físicament ens fen vellets i el nostre caparró sembla que sigui encara jove!!!.

Una abraçada molt forta per la teva família i tú!!!.
Records.

Joan Ginàs.