Num 98. Plou
Plou.
Plovia aquell dia també.
El cotxe de la meva mare era gran. O potser no. Potser era jo qui era molt petita.
El seients d´escai guardaven un segon la calor del palmell de la meva ma i desprès tornaven a ser freds. Feien olor de goma vella.Em marejaven.
Clec. Clec. Clec. Resaven els parabrises. Aquells bastonets. Un empaitava l’altre, mai s’atrapaven del tot. Es plegaven i milers de gotes que petaven com crispetes tornaven a esquitxar el vidre. L’aigua feia camins lliscosos que s’unien capritxosos. M’amagaven. A fora tot era, gris, brut i moll.
Però jo estava allà, amb la meva mare. No em podia passar res.
Ella conduïa la maquina que ens portava. Valenta i sabia. Tocava les palanques i els pedals i a mi em venia la son.
Sonava la radio.
Un senyor cantava una cançó a la seva filla.
La mare la sabia i jo una mica també. La acompanyava en la tonada.
“ de niññññaaa a mujeeeeer”
Em venien calfreds i en feia mal al empassar.
Ella no em deia res però jo sabia que m’espiava. Bellugava el mirallet fins que em trobava.
No m´agradava aquella musica.
Era una musica trista que sempre que l´escoltavem la feia plorar
Seguiment infantesa | Comments (4)4 Contestes to “Num 98. Plou”
Ves a una contesta
Hey Anna!!!.
Al llegir-te aquest capítol m´has fer agafar esgarrifances, he recordat quan el pare conduïa i sentía a l´hivern aquella fredor al seïents d´escai d´aquells 4×4 construïts d´alumini dels anys 70´s, sense calecfacció, els quals entrava l´aire fred per tot àrreu. Sí, m´has fet enrrecordar també de l´olor de goma podrida del seu interior també amb marejaven com a tú. Ara penso amb el meu pare molt més jove que jo i amb tres fills…!!!.Ara penso…, quan ell tenia ara la meva edad, i jo amb 11 anyets ja li demanava una moto…!!!. Sí, també he pensat igual que tú quan anaves amb la teva mare amb el cotxe i ella plorava quan cantaveu la cançoneta…
El temps passa i no és pot parar amb res, físicament ens fen vellets i el nostre caparró sembla que sigui encara jove!!!.
Una abraçada molt forta per la teva família i tú!!!.
Records.
Joan Ginàs.
Hola Joan, me´n alegro d´haver.te ajudat a recuperar records.
Gracies per seguir per aquí. Tu fas que no sigui cert el mite de que aquest és només un bloc per dones.
Hola,
També a mi, m`has fet recordar coses de la meva infància. I… parlant de la radio, recordo aquelles tardes d`estiu, a casa de la meva àvia, quan a les quatre de la tarda, a totes les radios del veinat, s`escoltave una veu que deia: Lucecitaaaaa!!!
Era l`hora de la novel.la, jo m`aburria i sortia al terrat a jugar, perquè si hem quedaba a dintre del pis, havía de mantenir silenci absolut. Però de totes maneres, no podía fujir d`aquelles veus, era estiu, i la calor intensa, les finestres eran obertes i crec que es podíen escoltar aquelles veus a tot el barri.
Hola Anna!
Ostres! Es fort això dels records, jo estic descobrint que realment tinc molc pocs records de la meva infantesa, curiós el cap , esborra molt fàcilment parts de la vida….
Ens veiem!!!
Una abraçada