juliol 2nd, 2009
Num 87. Bessons nen/nena
Si d’alguna cosa puc estar segura, desprès d’haver criat a dues parelles de bessons de sexes diferents, es que, sens dubte, els homes i les dones, som, en essència, ben distints. Tant, com ho son els cargols de les bavoses, per citar el primer que m’ha vingut.
Només cal mirar-nos. Els uns arrosseguen la closca buida tot el dia i les altres no. Es evident. Qui no ho vegi es cec. Apariencia física, vull dir. Perquè ni ens falta, ni ens sobra sinó, que es que som de dues menes. Buscar la igualtat és un error. A cadascú les seves habilitats. La solució és la tolerància. A la que suposem que faran com faríem es fracàs segur. En la majoria de casos ells prendran l’altra opció.
Per exemple, un exemple;
Soc netejant la cuina. Els grans al sofà miren el televisor i vigilen els petits. El Jaume te el comandament. Evidentment. El prem fort amb una mà mentre mira bocabadat el que surt per la pantalla. La Judit s’asseu la Martina a la faldilla. Li fa carantoines i li parla fluixet, per no molestar, i de tant en tant, fa una ullada per seguir el dibuixos animats. El Ton, com que no estan per ell, comença a plorar. La Judit mira de distreure’l com pot, amb la Martina a sobre, un ull a la tele, i la ma alçada sacsejant les claus que el nen proba d’agafar. I el Jaume, que fa?. Que fa? Es remou molest i augmenta el volum del televisor.
Tinc un grapat de mostres de conductes innates que per més que miro de corregir sorgeixen de nou. M’ha servit, almenys, per entendre que no ho fan expressament, que mira que m’ha costat de creure, sinó que son, som, com som.
Un incís vull afegir,
En les meves conclusions n’hi ha una altra a favor d’ambdós sexes.
Ens complementem i encaixem amb la precisió d’un trencaclosques.
La naturalesa femenina no té raó de ser sense la masculina. Deixant de banda els caràcters o les simpaties, ( el cargol i la bavosa poden ser intims o no) de totes les combinacions de bessons, hi poso la ma al foc, aquesta es la que dona millors resultats de convivència.