abril 17th, 2009
Num 52. Les nits
Passen els dies i les nits.
Llargues nits de biberons interminables.
Batalles campals que desperten al dia amb l’habitació escampada de bolquers, tovalloletes, tetines i potets dosificadors de llet,
…fosc i negre i torna a rondinar. -nooo! – tsst, que despertaràs la nena..coi de crio!!! si ja has menjat perquè plores? – mmfft m’adormo…
Per inèrcia amb els ulls clucs estiro el braç dins el moisés , ja tinc el xumet!!…perquè calli..mmmft quina nyonya,….a les palpentes li busco la boca..i ..una mica més i li forado el timpà intentant de entatxonar-li per l’orella. Uii, perdó !!.
El pitjor? Que a sobre es facin caca, perquè aleshores si que has d’obrir bé els ulls.
Quina son!!
No n’he tingut mai tanta com en els primers tres mesos dels meus fills. Un lluita obsessiva per descansar.
Fins que un dia , !!!tatachin!!!!, arriba la recompensa.
Son les 6 i dormen els dos.
Entre somnis contes i recontes les hores: les dues, tres, quatre, cinc..com? Mires el despertador per tercera vegada. Les sis. Des la una que no mengen.?. Que bé! Doncs, au, a dormir més.
Agghh, no!!! Ai senyor!! Com puc dormir mmmft, potser son morts.!!! Els he posat de costat? ….mmft, massa tapats…
D´un sal m’assec al llit.
Pànic, de mirar dintre el bressol. Aguditzo les retines però a mitja llum no soc capaç de distingir si respiren. Quina angoixa. Que faig? A veure si amb el dit a sota el nas.. no sé, semblen calents…Mitja volta, mmft, agafo el coixí tan tou, mmft.
Mmft??, noo, no puc, que irresponsable soc!!.
En sacsejo un, es belluga i s´endormisqueja de nou.
Sacsejo l’altra i es desperta, amb uns brams, uns brams!!! d’escàndol: – Tst, ja esta, ja està..tst. calla, si us plau, ea,ea, ea…tst. Ja estaaaaaà.
I tant que ja esta.
Per una nit que prometia .. que ruc que sóc.
Per un cop que puc dormir d’una tirada, i, va i ho espatllo jo!!!