abril 15th, 2009
Num 50. La família
Casa meva, on visc, i casa dels meus pares, on vivia.
La meva habitació es el lloc on dormen els nens quan van a casa dels avis, de mi, només queda la foto de comunió a la tauleta de nit.
On dormo avui és l’habitació dels pares. I l’habitació dels meus pares, on dormen els avis.
Jo, soc la mama i la mare és ara l’avia, la iaia.
El papa, és el papa!!, es clar. Quan hi ha els nens i quan no hi son, desprès de deu anys, se’m fa estrany cridar-lo pel nom.
El meu pare es l’avi. L’avi Jordi. Fins hi tot pels seus amics.
I la tieta Neus, la meva germana.
De tietes poques, però, de tiets en tenim un munt!!. Cadascun d´ells conserva el seu nom, precedit del títol, faltaria més: El tiet Marc, el tiet Albert…
Amb l’ecografia a les mans se’t fa impronunciable: -papa?, – mama? – avis? Amb el temps ni et sorprens explicant-te en públic: -dóna-li la maneta al tiet.!
Reorganitzacions naturals.
A quasi totes les cases passa.
L’avi Jordi, el meu pare, ( en la seva línia) va respondre així quan li van preguntar que sentia havent-se convertit en l’avi:
- - Està bé. M’agrada. Si hagués de dir alguna cosa, potser l’únic inconvenient seria que ara em fan dormir amb la iaia
Menys la meva mare,…, tots vam riure molt.