Comentaris a: Num 49. Intimitat

Per: Pau

Pau — Tue, 10 Nov 2009 16:11:33 +0000

Irene…jo sempre he estat sola, el meu marit treballa pel matí quan ells dormen marxa i al vespre a quarts de deu torna…pit, jocs, menjar, canvis, banyades, cançons…tot ho he fet jo soleta. La meva mare que viu a 1000 km de distància em ve a veure un cop al més i en tinc unes ganes!!!!
A vegades m’han preguntat que com m’ho he fet…doncs no ho sé…però no ho sabria fer de cap altra manera.
Hi ha gent que no pot amb un…i jo estic feta per tenir-ne dos.
Jo sempre havia dit que com que tinc dos braços i dos pits, podia tenir bessons …ara veig que necessito 4 braços. Però quan no tens ningú…només els teus fills t’inventes coses per tirar endavant…jo he tirat mà dels portanadons…són molt pràctics.

Per: Anna

Anna — Fri, 30 Oct 2009 12:31:16 +0000

Seras capaç, no ho dubtis. Ells progressen molt rapidament i tu també. T´en feras creus….

Per: Irene

Irene — Fri, 30 Oct 2009 11:30:58 +0000

I tant! Dos cares de la mateixa moneda: l’ajuda necessaria i l’invasió del teu espai. Jo busco la manera de fer-m’ho sola (el meu marit plega tard a les nits) però crec que encara em queda una mica… just ara un s’aguanta sentat i l’altre comença a gatejar. Necessito trobar la manera d’estar-me sola amb tots dos perque sovint tinc la sensació de que casa meva és una rambla. Però banyar-los, donar-lis el sopar, i fer la rutina d’anar a dormir sempre va de la mà amb plors, alguna vomitona, algún que no vol menjar… seré capaç aviat de fer-ho tot sola?

Per: Anna

Anna — Sun, 12 Apr 2009 10:33:55 +0000

gracies per seguir per aquí….

Per: Raquel

Raquel — Fri, 10 Apr 2009 19:25:09 +0000

doncs si , el silenci…. uff ja també l’enyoro un munt!!!!!!!fins i tot el meu marit que a fora de casa no parla… a dins no calla!!! i els nens …. aquests no callen ni a dins ni a fora de casa . be ja arribará un dia en que tindrem mes silenci del que desitjem la vida es aixi de divertida
apa fins una altra